Conversa virtual amb l’escriptor Víctor García Tur sobre “Els romanents”

By | blog-noticias | No Comments

Des del 13 de gener fins al 21 de gener hem tingut Víctor Garcia Tur a la novena edició del Diploma de Cultura, Lectura i LIJ per parlar-nos sobre la seua novel·la Els romanents. Aquesta obra és la seleccionada enguany per al Diàleg entre l’escriptor i els lectors i lectores joves 2020 i ens agradaria agrair-li-ho a Carme Gregori, organitzadora d’aquests diàlegs a la Universitat de València.

Durant una setmana tot l’alumnat, les coordinadores i la direcció del Diploma hem pogut gaudir, a través d’un fòrum, d’aquest escriptor i hem tingut la possibilitat de conéixer-lo millor, tant a ell com a la seua obra, especialment a la seua novel·la Els romanents, Premi de Novel·la Curta Just M. Casero 2017, molt recomanable!

En aquest principi d’any, hem fet una mena de club de lectura virtual amb la presència d’aquest autor barceloní que ens ha respost tots els nostres dubtes i inquietuds i hem compartit una molt bona estona.

Captura de Pantalla 2020-01-22 a les 0.35.37

 

Us deixem algunes intervencions ben enriquidores perquè les gaudiu de la mateixa manera que ho hem fet nosaltres.

Un plaer Victor.
M’encanta l’oportunitat que ens dona el Diploma per a poder fer-li preguntes a un bon escriptor.
Per això, m’agradaria saber, que et va impulsar a escriure aquest llibre? Fet personal o curiositat social de les grans diferències entre pares i adolescents?
Com penses que és el problema davant aquests grans canvis de les relacions entre les famílies quan un xiquet arriba a l’adolescència?

Hola Bárbara, soc el Víctor,
El germen d’aquesta història està en les sensacions que jo vaig tenir com a adolescent i en la preocupació (ves quina preocupació) que algun dia jo no entendria la gent jove perquè m’hauria fet vell. En fi, no em treia la son, però em semblava una inquietut interessant per donar-li alguna volta.
Amb Els romanents volia mostrar el xoc generacional. Però no com una cosa sobtada i dolorsa, sinó com un procés tan gradual que és difícil adonar-se com s’ha arribat a la situació a la que s’ha arribat i que no permet ja rectificacions. També volia insistir que la incomprensió ha estat sempre allà i, segurament, hi seguirà estant pels segles dels segles, mentre hi hagi mares/pares i fills/filles…

 

Hola a tothom,
Crec que aquest llibre té molts dels ingredients per enganxar amb el públic. Per les relacions que s’estableixen entre els personatges mare/fill i per la complexitat de les relacions familiars, amb la que tothom es pot sentir identificat.
El que m’ha cridat l’atenció és el disseny gràfic de la portada i, he llegit que era obra de l’autor. M’agradaria preguntar a en Victor: Quin va ser el procés creador i disseny de la portada? Va sorgir mentre escrivia la novel·la o en quin moment va pensar en aquest disseny? què volia transmetre amb aquest disseny?
A mi em porta pensament del tipus: no voler veure la realitat del que passa, millor no veure res… Per això voldría saber la interpretació de l’autor.
Molts cops penso que les portades també aporten informació de la novel·la i són la porta d’entrada a la lectura.
Moltes gràcies per l’oportunitat de parlar amb l’autor.

Hola María Rosa, soc el Víctor,
La meva formació i la meva feina principal és la de dissenyador gràfic. Estic amb tu amb que la coberta d’un llibre és una oportunitat única per avançar el to del text, les idees, l’estil… En el cas d’Els romanents vaig voler dissenyar una coberta molt blanca, pura i austera (com els propis romanents). El motiu de l’ull negat s’entén quan llegim la novel·la i ens adonem que un tema important és el de no veure (no voler veure). La mare respon a un cas molt típic: mares que no volen veure (o no volen acceptar) que el seu fill predilecte va pel mal camí (segur que en coneixeu algun mare o pare que respongui a aquest tipus). El fill i la seva colla, per la seva banda, tenen el desig de deixar de veure el món (que consideren horrible).

 

Bon dia!
Primerament, donar l’enhorabona a Víctor Garcia Tur per la novel·la Els romanents. Gràcies també per poder atendre les nostres qüestions i dubtes. Sempre he sentit curiositat per la vida de l’escriptor, i com s’ho fa aquest per enllestir una bona història. De la novel·la “Els romanents” m’ha semblat molt interessant la temàtica. Un dels aspectes que també encisa més és poder observar, de primera mà, l’evolució psicològica dels personatges, tot i tractar-se d’una novel·la curta. Així mateix, respecte a les qüestions que m’agradaria plantejar-li a en Víctor:
– Quan et vas adonar que volies, o podies arribar a ser, escriptor, arribar a publicar, etc.?
– Com fas per enllestir una història? Surt d’una única idea principal que vas desenvolupant progressivament? Són fragments d’idees més petites que tractes d’entrellaçar?
– Influeixen molt les situacions, aspectes personals, estats d’ànim, etc. a l’hora d’escriure una història?
Gràcies i salutacions.

Borja, soc el Víctor,
Et responc ordenadament:
1. Sempre he estat molt lector i, de tant en tant, he anat escrivint. O sigui que semblava una tendència força natural que, un cop adult, em posés a escriure més regularment i amb una voluntat més professional. Jo vaig voltar uns quants tallers d’escriptura i em vaig exercitar escrivint relats. Un dia em van aconsellar que enviés uns quants d’aquests contes a un certament literari (el premi Documenta que és per a menors de 35 anys). El vaig guanyar i d’aquí va sortir “Twistanschauung”. La publicació d’aquest primer llibre em va fer sentir que era possible engegar una carrera i escriure amb una certa regularitat.
2. Els intríngulis de la redacció d’una novel·la serien molt llargs d’explicar, però en curt et diria que primer em poso a escriure sense saber ben bé què estic fent. Faig proves per veure si allò m’engresca. Si es produeix la màgia i tot comença a fluir, aleshores m’hi poso amb més rigor i miro de pensar bé en què consistirà aquell projecte. Si cal faig diagrames per saber quins són els personatges, si hi ha tensions entre ells, si hi ha punts en comú. També faig una escaleta per saber com vull organitzar els capítols. Un cop enllesteixo, sempre faig molts canvis. Intento afinar al màxim el text per tenir la sensació que està acabat com cal i que no se m’ha resistit res del que volia dir… En fi, és una bogeria. Una feinada per a maniàtics obsessius.
3. Tot influeix, és clar. Per a bé i per a mal. Vaja, parlo de la meva experiència. Segur que hi ha escriptors que tenen una gran capacitat de concentració i saben desvincular-se del seu dia a dia quan es posen a escriure. En el meu cas, tinc dies millors i pitjors i això afecta la meva escriptura. Per sort en literatura escrita tenim un gran avantatge: podem anar fent i desfent, corregint i millorant, i la nostra obra no té perquè arribar al públic si no la considerem ben acabada. Amb això vull dir que, posem per cas, un músic que té un mal dia pot fer una mal directe. Al contrari, els escriptors podem corregir tot el que vam fer malament en un d’aquests mals dies…

Potser m’equivoco però les teves preguntes sonen a algú que escriu i vol tirar endavant la seva passió. Si és el cas, espero que trobis el temps per dedicar-t’hi i et desitjo molta sort!”

Visita al Centre Cultural-Llibreria Blanquerna a Madrid

By | blog-noticias | No Comments

Entre l’alumnat de l’edició passada del Diploma de Cultura,  Lectura i LIJ tinguérem la sort de tindre Cristina Penadés, una de les llibreres de la Llibreria Blanquerna. Als fòrums de la huitena edició Cristina va compartir lectures, activitats i experiències d’aquesta llibreria i al Diploma ens moríem de ganes de conéixer-la. Aquesta setmana hem pogut anar-hi i us la recomanem MOLT!

Quan arribem al Centre Cultural-Llibreria Blanquerna, situada al carrer Alcalà 44 de Madrid,  ens espera Sara Albert, una altra de les llibreres de Blanquerna, la qual ens explica que aquesta llibreria i aquest centre cultural, creats l’any 1993, depenen directament de Presidència de la Generalitat Catalana i tenen com a objectiu principal la difusió de la cultura catalana. Per aquest motiu disposen, a més, d’una secció musical i d’una altra audiovisual. Es respira un clima molt familiar i Sara em comenta que el que més li agrada de la seua feina és quan s’allarguen les converses amb clients habituals i es recomanen llibres.

Les vendes de la llibreria són bones (aquest últim any paradoxalment han augmentat), treballen amb moltes editorials (vaig veure exemplars de Sembra o Bromera) i la llibreria és famosa per la seua secció de pensament, tenen un bon fons assagístic, així com pels llibres de tradicions i cultura popular catalana i pels àlbums il·lustrats de literatura infantil, adreçats principalment a nens i nenes de 0 a 6 anys. Els clàssics també són protagonistes en aquesta llibreria, disposen d’una secció pròpia d’autors com són la Mercè Rodoreda i Josep Pla, ja que no passa una setmana sense que algun client se’n duga algun exemplar.

D’entre la literatura més venuda es troba la novel·la d’intriga Venjaré la teva mort de la Carme Riera, una de les autores més rellevants de la literatura catalana actual, El fill de l’italià, Premi Ramon Llull 2019 i els àlbum il·lustrats El monstre rosa d’Olga de Dios o T’estime quasi sempre d’Anna Llenas. Contes des de la presó d’Oriol Junqueras també s’ha venut molt bé.

La llibreria disposa de dos clubs de lectura un, d’obres d’autoria catalana i escrites en català, i un altre, d’obres d’autoria catalana però traduïdes al castellà. A més, tenen la intenció d’incorporar un club de lectura adreçat a la família, com a principal mediador de lectura. Les obres que lligen provenen de la llibreria i es fan servir obres en edició butxaca.

Sota la llibreria, es troba el centre cultural on actualment podem gaudir d’una exposició de Joan Brossa i destaca per les seues aules de català subvencionades també per la Generalitat. Dues professores imparteixen docència des dels nivells més bàsics (A1-A2) fins al més especialitzats (C1-C2). Compten amb deu grups i tots estan complets. A més, hi ha una classe de conversa setmanal per al més menuts, als quals els agrada moltíssim anar a la llibreria a comprar-se àlbums il·lustrats.

Així que si feu un volt per Madrid, crec que el Centre Cultural-Llibreria Blanquerna ha de ser de visita obligatòria!

Captura de Pantalla 2019-12-28 a les 11.06.06

 

 

 

Premi Nacional de Còmic 2019

By | blog-noticias | No Comments

Des del Diploma de Cultura, Lectura i Literatura per a Infants i Joves de la Universitat de València volem felicitar Cristina Durán i Miguel Ángel Giner Bou, creadors de la imatge del nostre postgrau  i guanyadors del Premi Nacional de Còmic 2019 per la seua obra El día 3. Aquest novel·la gràfica de l’editorial Astiberri està basada en les investigacions de la periodista Laura Ballester, reflectides a la seua obra Lluitant contra l’oblit de SembraLlibres. El còmic mostra el pitjor accident de metro de la història d’Espanya, el qual va tindre lloc en l’estació de Jesús de València, on van morir 43 persones i unes altres 47 resultaren ferides. L’obra reivindica el coratge de les víctimes de l’accident de metro de València el dia 3 de juliol de 2006 ja que desgraciadament els representants institucionals volgueren minimitzar aquest succés per la visita del papa Benedicte XVI a València.

Segons el jurat, els guardonats han aconseguit aquest merescut premi: “por saber realizar desde el respeto la crónica de un drama social con una narrativa en la que se equilibran la emoción, la excelencia gráfica y el uso de potentes metáforas visuales”.

Captura de Pantalla 2019-11-13 a les 9.11.37

 

Trobada amb la Mireia Munmany al Casino de Vic

By | blog-noticias | No Comments

Cita amb una de les nostres professores del Diploma de Cultura, Lectura i LIJ, la Mireia Munmany al Casino de Vic, l’onzé lloc que apareix a l’Itinerari centrat en la novel·la Laura en la ciutat de Santsde Miquel Llor, un dels “locals d’oci on es refugien els homes de Comarquinal”.

Captura de Pantalla 2019-04-22 a les 10.49.27

Fem un café i parlem d’Espais Escrits, Xarxa del Patrimoni Literari Català, sobretot de les possibilitats de les rutes literàries i del seu mapa literari.

La doctora Munmany, que des del 2010 ho du endavant, m’explica que tots els autors i totes les autores que hi apareixen han d’estar morts i han de disposar d’una associació, d’una fundació, d’una biblioteca, d’un ajuntament o d’una institució que les represente, com ara la Institució de les Lletres Catalanes amb Montserrat Roig o Carles Riba, la Fundació Josep Pla, la Biblioteca Marcel·lí Domingo amb Cristòfol Despuig o l’Ajuntament de Dénia amb Maria Ivars.

Estic entusiasmada i la Mireia em conta els dos projectes que han encetat. D’una banda, i pel que fa a les biblioteques municipals, Els clàssics catalans als clubs de lectura. Aquest projecte està finançat pel Servei General de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya. I, d’altra, pel que fa a la formació del professorat, han començat una col·laboració amb Ensenyament perquè els centres literaris es convertisquen en una realitat dels centres educatius.

Captura de Pantalla 2019-04-22 a les 10.48.27

Des de València, esperem que s’adherisquen més rutes literàries nostres i aconseguim un mapa literari complet! Amb ruta literària d’Estellés en llengua de signes

 

Biblioteca, lectura i legislació

By | blog-noticias | No Comments

 Ribes Josep Lluís

Un dels principals perfils del postgrau en Cultura, Lectura i Literatura per a Infants i Joves és el del bibliotecari. Responsables de biblioteques públiques, de punts de lectura o de biblioteques escolars.  O docents que han de construir una biblioteca escolar.

Per això, sempre ajustem el Treball Final del Diploma (TFD) a les vostres necessitats. Per millorar-ne la pràctica, per aprofundir-ne.

Per descobrir noves dimensions i mirades sobre la lectura en qualsevol context.

En aquest post, volem presentar el contingut del TFD realitzat pel professor Josep Ribes Ros sobre el foment de la lectura i la dinamització de les biblioteques escolars.

L’autor, des de l’òptica de la seua professió, fa una aproximació a tres aspectes relacionats amb foment de la lectura en els centres educatius i la dinamització  de les biblioteques escolars i d’aula.

Primerament, s’hi fa referència a la gran tasca documental generada per IFLA, amb manifestos i directrius que poden donar orientacions molt útils i encertades als professionals de biblioteconomia i docents interessats en disposar d’una biblioteca moderna i funcional.

Després, es repassa el marc legal vigent d’ordre superior que regula o afecta, d’alguna manera, el sistema educatiu, en allò que té a veure amb la lectura, i el funcionament bibliotecari.

Finalment, s’hi ofereix una passejada visual per diversos recursos per al foment de la lectura oferits per institucions oficials.

Podeu consultar el document en el repositori de la Universitat de València, Roderic: Enllaç.

Referència bibliogràfica del document:

Ribes Ros, Josep (2018): El foment de la lectura i la dinamització de les biblioteques escolars. Alguns punts de referència. València: Universitat de València-ADEIT. Treball Final del Diploma en Cultura, lectura i Literatura per a Infants i Joves. Dirigit per Gemma Lluch. Enllaç.