Category Archives: blog-noticias

TULLET, Hervé La màgia dels colors

By | blog-noticias | No Comments

Captura de Pantalla 2020-04-05 a les 11.04.14

Captura de Pantalla 2020-04-05 a les 11.06.02

 

 

 

 

 

 

 

 

La IX edició del postgrau de la Universitat de València sobre Cultura, Lectura i Literatura Infantil i Juvenil ha estat molt enriquidora. Tota la comunitat d’aprenentatge treballa de valent. Uns participants entusiastes i també  crítics, amb ganes d’aprendre i amb ganes de compartir.

Amb tots, ampliem les converses al perfil de Twitter i també al perfil d’Instagram i a la pàgina de Facebook amb l’etiqueta #IXDiplomaLIJ

Recomanacions de lectura a la #IXDiplomaLIJ

Una de les moltes tasques que treballem és l’escriptura d’una ressenya crítica.

Si voleu més informació sobre com escriure una ressenya crítica, us recomanem la lectura d’aquest post, del Blog del Departament de Filologia Catalana.

 

Lara Querol Sanchis ressenya Colors i Un llibre, d’Hervé Tulet.

TULLET, Hervé. Colors. Barcelona, 2014.

Editorial: Cruïlla

Núm de pàgines: 72 pàgines.

Enquadernació: Tapa dura

ISBN:9788466134989

TULLET, Hervé. Un llibre. Barcelona, 2019.

Editorial: Cruïlla

Núm de pàgines: 46 pàgines.

Enquadernació: Tapa dura

ISBN: 9788466145183

 

Quins tipus de colors existeixen? Què s’hi poden fer amb ells, a més de pintar?

L’autor d’aquests contes o col·lecció s’anomena Hervé Tullet, autor que tracta d’una forma lúdica els diferents tipus de colors que existeixen sense quasi text a les seues obres literàries.

Si parlem del conte Colors”, podem observar en primer lloc els colors primaris de la paleta de colors. Com a conseqüència de la seua màgia i el format en què l’autor presenta aquest material, es pot captivar l’atenció de l’alumnat i a més motivar-lo. No sols això, sinó també fa que es tinguin ganes de participar en els seus processos màgics.

En canvi, si parlem del conte “Un llibre”, del mateix autor, a més de tractar els colors d’una forma lúdica també fa una barreja de continguts musicals, com per exemple podem associar a cada color un ritme, i a la vegada també treballem continguts lògics-matemàtics (grans, mitjans, menuts, cercles, seriacions…). La veritat que transmet un gran ventall.

Ambdós contes ben bé estan dirigits a alumnes del primer i segon cicle d’infantil i primària. Tot depèn de l’entusiasme que li posen els lectors alhora de contar-lo.

I ja si no era prou en aquests contes, també tenim del mateix autor un joc anomenat ¡WAUU!, de Kókinos, que és una gran eina per treballar en grup i observar que amb l’ajuda de tots podem arribar a aconseguir allò que ens plantegem.

Un autor amb molta creativitat. No us deixeu perdre aquestes joies!

Com citar:

Querol, Lara (2020): «Ressenya de “Colors” i “Un llibre”», Blog Diploma d’especialització en Cultura, Lectura i LIJ. Universitat de València. 19-03-2020. Enllaç: http://formacion.adeituv.es/culturalij/blog/2020/04/05/tullet-herve-l…ia-dels-colors

 

CHARLIP, Remy Afortunadament

By | blog-noticias | No Comments

Literatura Infantil català

 

La IX edició del postgrau de la Universitat de València sobre Cultura, Lectura i Literatura Infantil i Juvenil ha estat molt enriquidora. Tota la comunitat d’aprenentatge treballa de valent. Uns participants entusiastes i també  crítics, amb ganes d’aprendre i amb ganes de compartir.

Amb tots, ampliem les converses al perfil de Twitter i també al perfil d’Instagram i a la pàgina de Facebook amb l’etiqueta #IXDiplomaLIJ

Recomanacions de lectura a la #IXDiplomaLIJ

 

Una de les moltes tasques que treballem és l’escriptura d’una ressenya crítica.

Si voleu més informació sobre com escriure una ressenya crítica, us recomanem la lectura d’aquest post, del Blog del Departament de Filologia Catalana.

 

Rosa FerrerRosa Ferrer Romeu ressenya Afortunadament, de Remy Charlip

 

CHARLIP, Remy. Afortunadament. Madrid, Lata de Sal, 2017.

Col·lecció: Vintage

Núm de pàgines: 32 pàgines.

Enquadernació: Tapa dura

ISBN:9788494629235

 

Afortunadament, Lata de Sal ha reeditat aquest clàssic de 1964  de Remy Charlip i ens permet gaudir d’aquesta història divertida, dinàmica,  i trepidant  que protagonitza Ned, un infant que rep una invitació per a una festa sorpresa a Florida  i que es veurà atrapat en una esbojarrada cursa, plena d’obstacles, per arribar a la seva destinació.

El primer que crida l’atenció és la seva portada. Ens presenta un fons blau i veiem al protagonista caient d’un paracaigudes. Això ja ens fa sospitar que alguna aventura li espera a aquest noiet simpàtic i acolorit, que amb la seva postura corporal oberta ens convida a passar cap a dins del llibre i descobrir la seva aventura.

Les guardes  ens presenten una fitxa amb la biografia de  l’autor i uns quants esdeveniments importants de l’any de la primera edició i uns inquietants núvols negres sobre fons blanc. Girem la següent fulla i un fons acolorit ens presenta un sol rialler i el títol.  Tots aquests elements ens predisposen a començar a descobrir l’ambivalència de la  narració.

El contrast de l’ambivalència i la dualitat es resol de manera molt encertada i visual mitjançant la utilització de la composició de la doble pàgina, del color i l’adverbi inicial. La senzillesa de les il·lustracions, de línies definides i elegants, ens mostren uns paisatges i personatges on el colors vius i saturats  o l’absència de color són els protagonistes de la narració.

Un joc en el qual la doble pàgina combinada ens marca aquesta aventura que pretén captivar-nos pel seu dinamisme, amb un estil fresc, humorístic i amb la senzillesa de frases curtes,  la narració descriu les accions que van succeint amb l’entradeta adverbial de mode i ens captiva a seguir avançant per descobrir quin serà el final.

El moviment i el ritme trepidant  s’aconsegueix amb la utilització de  plans generals, migs i curts de les accions per les que travessa Ned en el seu periple cap a la festa sorpresa: nadar , córrer, cavar mentre fuig dels perills que el persegueixen.

A mesura que anem avançant en la narració, descobrim les característiques que defineixen al personatge i que ens demostren com gràcies a  la seva resiliència, a la seva capacitat  de superar els obstacles, al seu esperit de superació i a la seva constància per seguir endavant malgrat les dificultats, pot arribar a la seva destinació amb èxit.

Un àlbum il·lustrat que segur que us atraparà i us mantindrà intrigats i atents a cada pàgina per acabar amb un somriure tant gran com el del seu protagonista.

Com citar:

Ferrer, Rosa (2020): «Ressenya d'”Afortunadament”», Blog Diploma d’especialització en Cultura, Lectura i LIJ. Universitat de València. 19-03-2020. Enllaç: http://formacion.adeituv.es/culturalij/blog/2020/03/19/primera-ressenya-de-la-novena-edicio-de-diplomalij

AGUIRRE, Zuriñe Martín Gris

By | blog-noticias | No Comments

Captura de Pantalla 2020-03-25 a les 2.03.58

 

La IX edició del postgrau de la Universitat de València sobre Cultura, Lectura i Literatura Infantil i Juvenil ha estat molt enriquidora. Tota la comunitat d’aprenentatge treballa de valent. Uns participants entusiastes i també  crítics, amb ganes d’aprendre i amb ganes de compartir.

Amb tots, ampliem les converses al perfil de Twitter i també al perfil d’Instagram i a la pàgina de Facebook amb l’etiqueta #IXDiplomaLIJ

Recomanacions de lectura a la #IXDiplomaLIJ

Una de les moltes tasques que treballem és l’escriptura d’una ressenya crítica.

Si voleu més informació sobre com escriure una ressenya crítica, us recomanem la lectura d’aquest post, del Blog del Departament de Filologia Catalana.

M. TrigueroMiriam Triguero ressenya Martín Gris, de Zuriñe Aguirre

 

AGUIRRE, Zuriñe. Martín Gris. Madrid, Fun Readers, 2016.

Col·lecció: INFANTIL

Núm de pàgines: 36 pàgines.

Enquadernació: Tapa dura

ISBN:8494441221

 

Martín Gris de Zuriñe Aguirre, editorial Fun Readers, és un conte que no ha de faltar si volem treballar les emocions amb el nostre alumnat, fills i filles. 

Martín és un xiquet en blanc i negre que va perdre el seu color a causa de la por a no agradar-li als altres. Davant això, cada vegada que Martín li explicava una nova preocupació a la seua mare, ella li contestava amb tot l’amor del món: “Això no ocorrerà, però si fos així…”. I amb aquesta frase li oferia un punt de vista positiu i divertit.

L’obra treballa diferents emocions com la por i l’amor entre mare i fill i cap als altres, amb un diàleg constant que fa que Martín se senta protegit, calmat i tranquil. Per a acabar, un missatge final d’amor, acceptació i respecte cap a un mateix i cap als altres.  

Quant al seu text escrit en majúscula, és breu amb una estructures repetitives i vocabulari senzill que ajuden a una fàcil comprensió. A més, les il·lustracions ajuden a entendre algunes de les situacions que planteja Martín. Per tot, és un conte que podem treballar des dels 3 anys, i una lectura més autònoma a partir del 5 anys. 

Des de casa, es pot recórrer a ell quan vegem que el nostre fill o filla mostra alguna preocupació, per a treballar la seua autoestima. Des del centre escolar, per a treballar els valors dits anteriorment però també per a fomentar la imaginació i creativitat, ja que el relat dona peu al fet que es plantegen noves situacions i possibles solucions o punts de vista.

Com citar:

Triguero, Miriam (2020): «Ressenya de “Martín Gris”», Blog Diploma d’especialització en Cultura, Lectura i LIJ. Universitat de València. 19-03-2020. Enllaç:http://formacion.adeituv.es/culturalij/blog-noticies/

 

Fem bibliopati. Premi FULL d’investigació i difusió de la lectura

By | blog-noticias | No Comments

Al Diploma en Cultura, Lectura i LIJ estem d’enhorabona.
Anna Bargalló Pozo, alumna de l’edició passada del Diploma, ha estat premiada a la Categoria A. Treball Final de Màster o Treball Final de Postgrau del II Premi FULL d’investigació i difusió de la lectura pel seu TFD Fem bibbliopati, tutoritzat per la codirectora Maite Monar van Vliet. Aquesta convocatòria és un reconeixement als treballs de recerca així com també als treballs de divulgació que aborden aquesta matèria i té com a objectiu fomentar l’esperit investigador.

Captura de Pantalla 2020-02-27 a les 7.40.08Es presenta el projecte d’un espai de biblioteca al pati durant el temps de migdia d’una escola de primària que no té una biblioteca de centre. En primer lloc es revisen les eines de què disposa l’escola per promoure l’aprenentatge i l’hàbit de la lectura: pla de lectura, biblioteques d’aula, padrins lectors, punt Lecxit. Es proposa impulsar la bibliopati per oferir als nens i nenes que es queden a dinar una activitat d’oci tranquil·la i enriquidora, i alhora contribuir a crear i augmentar el gust per la lectura. La bibliopati compta amb un espai propi ben identificat i organitzat, amb equipament i material adequat i amb la lectura lliure i individual com a activitat bàsica. També es promouen lectures col·lectives en veu alta per crear vincles entre els infants més grans i els més menuts, així com programar activitats de lectura relacionades amb diversos moment de l’any. La bibliopati és una proposta de lleure que omple una franja horària que les famílies de l’escola perceben com a desaprofitada, i alhora pretén visualitzar la lectura com una opció de lleure plaent, individual o col·lectiva que, a més, pot contribuir a fer créixer l’hàbit lector dels nens i nenes de l’escola.

Conversa virtual amb l’escriptor Víctor García Tur sobre “Els romanents”

By | blog-noticias | No Comments

Des del 13 de gener fins al 21 de gener hem tingut Víctor Garcia Tur a la novena edició del Diploma de Cultura, Lectura i LIJ per parlar-nos sobre la seua novel·la Els romanents. Aquesta obra és la seleccionada enguany per al Diàleg entre l’escriptor i els lectors i lectores joves 2020 i ens agradaria agrair-li-ho a Carme Gregori, organitzadora d’aquests diàlegs a la Universitat de València.

Durant una setmana tot l’alumnat, les coordinadores i la direcció del Diploma hem pogut gaudir, a través d’un fòrum, d’aquest escriptor i hem tingut la possibilitat de conéixer-lo millor, tant a ell com a la seua obra, especialment a la seua novel·la Els romanents, Premi de Novel·la Curta Just M. Casero 2017, molt recomanable!

En aquest principi d’any, hem fet una mena de club de lectura virtual amb la presència d’aquest autor barceloní que ens ha respost tots els nostres dubtes i inquietuds i hem compartit una molt bona estona.

Captura de Pantalla 2020-01-22 a les 0.35.37

 

Us deixem algunes intervencions ben enriquidores perquè les gaudiu de la mateixa manera que ho hem fet nosaltres.

Un plaer Victor.
M’encanta l’oportunitat que ens dona el Diploma per a poder fer-li preguntes a un bon escriptor.
Per això, m’agradaria saber, que et va impulsar a escriure aquest llibre? Fet personal o curiositat social de les grans diferències entre pares i adolescents?
Com penses que és el problema davant aquests grans canvis de les relacions entre les famílies quan un xiquet arriba a l’adolescència?

Hola Bárbara, soc el Víctor,
El germen d’aquesta història està en les sensacions que jo vaig tenir com a adolescent i en la preocupació (ves quina preocupació) que algun dia jo no entendria la gent jove perquè m’hauria fet vell. En fi, no em treia la son, però em semblava una inquietut interessant per donar-li alguna volta.
Amb Els romanents volia mostrar el xoc generacional. Però no com una cosa sobtada i dolorsa, sinó com un procés tan gradual que és difícil adonar-se com s’ha arribat a la situació a la que s’ha arribat i que no permet ja rectificacions. També volia insistir que la incomprensió ha estat sempre allà i, segurament, hi seguirà estant pels segles dels segles, mentre hi hagi mares/pares i fills/filles…

 

Hola a tothom,
Crec que aquest llibre té molts dels ingredients per enganxar amb el públic. Per les relacions que s’estableixen entre els personatges mare/fill i per la complexitat de les relacions familiars, amb la que tothom es pot sentir identificat.
El que m’ha cridat l’atenció és el disseny gràfic de la portada i, he llegit que era obra de l’autor. M’agradaria preguntar a en Victor: Quin va ser el procés creador i disseny de la portada? Va sorgir mentre escrivia la novel·la o en quin moment va pensar en aquest disseny? què volia transmetre amb aquest disseny?
A mi em porta pensament del tipus: no voler veure la realitat del que passa, millor no veure res… Per això voldría saber la interpretació de l’autor.
Molts cops penso que les portades també aporten informació de la novel·la i són la porta d’entrada a la lectura.
Moltes gràcies per l’oportunitat de parlar amb l’autor.

Hola María Rosa, soc el Víctor,
La meva formació i la meva feina principal és la de dissenyador gràfic. Estic amb tu amb que la coberta d’un llibre és una oportunitat única per avançar el to del text, les idees, l’estil… En el cas d’Els romanents vaig voler dissenyar una coberta molt blanca, pura i austera (com els propis romanents). El motiu de l’ull negat s’entén quan llegim la novel·la i ens adonem que un tema important és el de no veure (no voler veure). La mare respon a un cas molt típic: mares que no volen veure (o no volen acceptar) que el seu fill predilecte va pel mal camí (segur que en coneixeu algun mare o pare que respongui a aquest tipus). El fill i la seva colla, per la seva banda, tenen el desig de deixar de veure el món (que consideren horrible).

 

Bon dia!
Primerament, donar l’enhorabona a Víctor Garcia Tur per la novel·la Els romanents. Gràcies també per poder atendre les nostres qüestions i dubtes. Sempre he sentit curiositat per la vida de l’escriptor, i com s’ho fa aquest per enllestir una bona història. De la novel·la “Els romanents” m’ha semblat molt interessant la temàtica. Un dels aspectes que també encisa més és poder observar, de primera mà, l’evolució psicològica dels personatges, tot i tractar-se d’una novel·la curta. Així mateix, respecte a les qüestions que m’agradaria plantejar-li a en Víctor:
– Quan et vas adonar que volies, o podies arribar a ser, escriptor, arribar a publicar, etc.?
– Com fas per enllestir una història? Surt d’una única idea principal que vas desenvolupant progressivament? Són fragments d’idees més petites que tractes d’entrellaçar?
– Influeixen molt les situacions, aspectes personals, estats d’ànim, etc. a l’hora d’escriure una història?
Gràcies i salutacions.

Borja, soc el Víctor,
Et responc ordenadament:
1. Sempre he estat molt lector i, de tant en tant, he anat escrivint. O sigui que semblava una tendència força natural que, un cop adult, em posés a escriure més regularment i amb una voluntat més professional. Jo vaig voltar uns quants tallers d’escriptura i em vaig exercitar escrivint relats. Un dia em van aconsellar que enviés uns quants d’aquests contes a un certament literari (el premi Documenta que és per a menors de 35 anys). El vaig guanyar i d’aquí va sortir “Twistanschauung”. La publicació d’aquest primer llibre em va fer sentir que era possible engegar una carrera i escriure amb una certa regularitat.
2. Els intríngulis de la redacció d’una novel·la serien molt llargs d’explicar, però en curt et diria que primer em poso a escriure sense saber ben bé què estic fent. Faig proves per veure si allò m’engresca. Si es produeix la màgia i tot comença a fluir, aleshores m’hi poso amb més rigor i miro de pensar bé en què consistirà aquell projecte. Si cal faig diagrames per saber quins són els personatges, si hi ha tensions entre ells, si hi ha punts en comú. També faig una escaleta per saber com vull organitzar els capítols. Un cop enllesteixo, sempre faig molts canvis. Intento afinar al màxim el text per tenir la sensació que està acabat com cal i que no se m’ha resistit res del que volia dir… En fi, és una bogeria. Una feinada per a maniàtics obsessius.
3. Tot influeix, és clar. Per a bé i per a mal. Vaja, parlo de la meva experiència. Segur que hi ha escriptors que tenen una gran capacitat de concentració i saben desvincular-se del seu dia a dia quan es posen a escriure. En el meu cas, tinc dies millors i pitjors i això afecta la meva escriptura. Per sort en literatura escrita tenim un gran avantatge: podem anar fent i desfent, corregint i millorant, i la nostra obra no té perquè arribar al públic si no la considerem ben acabada. Amb això vull dir que, posem per cas, un músic que té un mal dia pot fer una mal directe. Al contrari, els escriptors podem corregir tot el que vam fer malament en un d’aquests mals dies…

Potser m’equivoco però les teves preguntes sonen a algú que escriu i vol tirar endavant la seva passió. Si és el cas, espero que trobis el temps per dedicar-t’hi i et desitjo molta sort!”

Visita al Centre Cultural-Llibreria Blanquerna a Madrid

By | blog-noticias | No Comments

Entre l’alumnat de l’edició passada del Diploma de Cultura,  Lectura i LIJ tinguérem la sort de tindre Cristina Penadés, una de les llibreres de la Llibreria Blanquerna. Als fòrums de la huitena edició Cristina va compartir lectures, activitats i experiències d’aquesta llibreria i al Diploma ens moríem de ganes de conéixer-la. Aquesta setmana hem pogut anar-hi i us la recomanem MOLT!

Quan arribem al Centre Cultural-Llibreria Blanquerna, situada al carrer Alcalà 44 de Madrid,  ens espera Sara Albert, una altra de les llibreres de Blanquerna, la qual ens explica que aquesta llibreria i aquest centre cultural, creats l’any 1993, depenen directament de Presidència de la Generalitat Catalana i tenen com a objectiu principal la difusió de la cultura catalana. Per aquest motiu disposen, a més, d’una secció musical i d’una altra audiovisual. Es respira un clima molt familiar i Sara em comenta que el que més li agrada de la seua feina és quan s’allarguen les converses amb clients habituals i es recomanen llibres.

Les vendes de la llibreria són bones (aquest últim any paradoxalment han augmentat), treballen amb moltes editorials (vaig veure exemplars de Sembra o Bromera) i la llibreria és famosa per la seua secció de pensament, tenen un bon fons assagístic, així com pels llibres de tradicions i cultura popular catalana i pels àlbums il·lustrats de literatura infantil, adreçats principalment a nens i nenes de 0 a 6 anys. Els clàssics també són protagonistes en aquesta llibreria, disposen d’una secció pròpia d’autors com són la Mercè Rodoreda i Josep Pla, ja que no passa una setmana sense que algun client se’n duga algun exemplar.

D’entre la literatura més venuda es troba la novel·la d’intriga Venjaré la teva mort de la Carme Riera, una de les autores més rellevants de la literatura catalana actual, El fill de l’italià, Premi Ramon Llull 2019 i els àlbum il·lustrats El monstre rosa d’Olga de Dios o T’estime quasi sempre d’Anna Llenas. Contes des de la presó d’Oriol Junqueras també s’ha venut molt bé.

La llibreria disposa de dos clubs de lectura un, d’obres d’autoria catalana i escrites en català, i un altre, d’obres d’autoria catalana però traduïdes al castellà. A més, tenen la intenció d’incorporar un club de lectura adreçat a la família, com a principal mediador de lectura. Les obres que lligen provenen de la llibreria i es fan servir obres en edició butxaca.

Sota la llibreria, es troba el centre cultural on actualment podem gaudir d’una exposició de Joan Brossa i destaca per les seues aules de català subvencionades també per la Generalitat. Dues professores imparteixen docència des dels nivells més bàsics (A1-A2) fins al més especialitzats (C1-C2). Compten amb deu grups i tots estan complets. A més, hi ha una classe de conversa setmanal per al més menuts, als quals els agrada moltíssim anar a la llibreria a comprar-se àlbums il·lustrats.

Així que si feu un volt per Madrid, crec que el Centre Cultural-Llibreria Blanquerna ha de ser de visita obligatòria!

Captura de Pantalla 2019-12-28 a les 11.06.06

 

 

 

Premi Nacional de Còmic 2019

By | blog-noticias | No Comments

Des del Diploma de Cultura, Lectura i Literatura per a Infants i Joves de la Universitat de València volem felicitar Cristina Durán i Miguel Ángel Giner Bou, creadors de la imatge del nostre postgrau  i guanyadors del Premi Nacional de Còmic 2019 per la seua obra El día 3. Aquest novel·la gràfica de l’editorial Astiberri està basada en les investigacions de la periodista Laura Ballester, reflectides a la seua obra Lluitant contra l’oblit de SembraLlibres. El còmic mostra el pitjor accident de metro de la història d’Espanya, el qual va tindre lloc en l’estació de Jesús de València, on van morir 43 persones i unes altres 47 resultaren ferides. L’obra reivindica el coratge de les víctimes de l’accident de metro de València el dia 3 de juliol de 2006 ja que desgraciadament els representants institucionals volgueren minimitzar aquest succés per la visita del papa Benedicte XVI a València.

Segons el jurat, els guardonats han aconseguit aquest merescut premi: “por saber realizar desde el respeto la crónica de un drama social con una narrativa en la que se equilibran la emoción, la excelencia gráfica y el uso de potentes metáforas visuales”.

Captura de Pantalla 2019-11-13 a les 9.11.37

 

Trobada amb la Mireia Munmany al Casino de Vic

By | blog-noticias | No Comments

Cita amb una de les nostres professores del Diploma de Cultura, Lectura i LIJ, la Mireia Munmany al Casino de Vic, l’onzé lloc que apareix a l’Itinerari centrat en la novel·la Laura en la ciutat de Santsde Miquel Llor, un dels “locals d’oci on es refugien els homes de Comarquinal”.

Captura de Pantalla 2019-04-22 a les 10.49.27

Fem un café i parlem d’Espais Escrits, Xarxa del Patrimoni Literari Català, sobretot de les possibilitats de les rutes literàries i del seu mapa literari.

La doctora Munmany, que des del 2010 ho du endavant, m’explica que tots els autors i totes les autores que hi apareixen han d’estar morts i han de disposar d’una associació, d’una fundació, d’una biblioteca, d’un ajuntament o d’una institució que les represente, com ara la Institució de les Lletres Catalanes amb Montserrat Roig o Carles Riba, la Fundació Josep Pla, la Biblioteca Marcel·lí Domingo amb Cristòfol Despuig o l’Ajuntament de Dénia amb Maria Ivars.

Estic entusiasmada i la Mireia em conta els dos projectes que han encetat. D’una banda, i pel que fa a les biblioteques municipals, Els clàssics catalans als clubs de lectura. Aquest projecte està finançat pel Servei General de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya. I, d’altra, pel que fa a la formació del professorat, han començat una col·laboració amb Ensenyament perquè els centres literaris es convertisquen en una realitat dels centres educatius.

Captura de Pantalla 2019-04-22 a les 10.48.27

Des de València, esperem que s’adherisquen més rutes literàries nostres i aconseguim un mapa literari complet! Amb ruta literària d’Estellés en llengua de signes

 

Biblioteca, lectura i legislació

By | blog-noticias | No Comments

 Ribes Josep Lluís

Un dels principals perfils del postgrau en Cultura, Lectura i Literatura per a Infants i Joves és el del bibliotecari. Responsables de biblioteques públiques, de punts de lectura o de biblioteques escolars.  O docents que han de construir una biblioteca escolar.

Per això, sempre ajustem el Treball Final del Diploma (TFD) a les vostres necessitats. Per millorar-ne la pràctica, per aprofundir-ne.

Per descobrir noves dimensions i mirades sobre la lectura en qualsevol context.

En aquest post, volem presentar el contingut del TFD realitzat pel professor Josep Ribes Ros sobre el foment de la lectura i la dinamització de les biblioteques escolars.

L’autor, des de l’òptica de la seua professió, fa una aproximació a tres aspectes relacionats amb foment de la lectura en els centres educatius i la dinamització  de les biblioteques escolars i d’aula.

Primerament, s’hi fa referència a la gran tasca documental generada per IFLA, amb manifestos i directrius que poden donar orientacions molt útils i encertades als professionals de biblioteconomia i docents interessats en disposar d’una biblioteca moderna i funcional.

Després, es repassa el marc legal vigent d’ordre superior que regula o afecta, d’alguna manera, el sistema educatiu, en allò que té a veure amb la lectura, i el funcionament bibliotecari.

Finalment, s’hi ofereix una passejada visual per diversos recursos per al foment de la lectura oferits per institucions oficials.

Podeu consultar el document en el repositori de la Universitat de València, Roderic: Enllaç.

Referència bibliogràfica del document:

Ribes Ros, Josep (2018): El foment de la lectura i la dinamització de les biblioteques escolars. Alguns punts de referència. València: Universitat de València-ADEIT. Treball Final del Diploma en Cultura, lectura i Literatura per a Infants i Joves. Dirigit per Gemma Lluch. Enllaç.