La X Edició del postgrau de la Universitat de València sobre Cultura, Lectura i Literatura Infantil i Juvenil compta amb una comunitat d’aprenentatge de molt de nivell, amb moltes ganes d’aprendre i també de participar. D’entre les tasques que duen a terme està la de l’elaboració d’una ressenya crítica. És per aquest motiu que compartim amb vosaltres algunes d’aquestes Recomanacions de lectura a la #XDiplomaLIJ
Si voleu més informació sobre com escriure una ressenya crítica, us recomanem la lectura d’aquest post, del Blog del Departament de Filologia Catalana.
Anna Rubio Fandos ressenya Lluc.
LLOPIS, Tomàs. Lluc, València, 2014.
Editorial: 3i4
Nombre de pàgines: 54 pàgines
ISBN: 9788475029481
Huit capítols breus i un sonet ens parlen de Lluc, un gos que ha establert una profunda complicitat amb l’home que el va adoptar, fins al punt que, en sentir-se vell i veure pròxima la mort, decideix dictar-li les seues memòries:
“Si jo he llegit per ell els rastres d’altres bèsties deixats en els camins, en els arbres, en les plantes i en l’aire, per què ell no havia de llegir el meu llenguatge?”.
Escriptor, professor, rapsode… La trajectòria narrativa de Tomàs Llopis començà amb El rei cec (2005), un conte per a infants. Li seguí Lluc el 2006, llibre que tornaria a ser editat l’any 2014 per 3i4.
A la coberta, un bòxer; com a títol, un nom: Lluc. Al llarg del llibre, set fotografies en blanc i negre d’un gos. Serà que el protagonista ha existit de veritat?
En qualsevol cas, Lluc conta, en primera persona, el seu dia a dia. I que la història es vehicule des del punt de vista d’un bòxer és un dels grans encerts. Perquè l’estranyesa de Lluc davant trets humans com l’absència de cua ens mostra un món en què les persones no som al centre. I això és tot un aprenentatge.
Un altre encert és l’ús d’un llenguatge senzill que integra el ritme àgil de l’oralitat i un to evocador –no oblidem que són unes memòries dictades–. Això sí, el sonet final té un caràcter més metafòric. Però és que aquest jo poètic i el jo narratiu que ens ha contat la història no són la mateixa entitat. Quan ho llegiu sabreu per què.
I, potser, quan l’acabeu de llegir sentireu un nus a la gola i vos fareu mil preguntes: què passa amb la família de Lluc?, què haurà sigut del gos abandonat? I encara una pregunta més: i, ara, quin llibre em llegiré?
Com citar:
Rubio, Anna (2021): «Ressenya de Lluc», Blog Diploma d’especialització en Cultura, Lectura i LIJ. Universitat de València. 09-09-2021.
Minibiografia:
Professora d’àmbit sociolingüístic a la Unitat Educativa Terapèutica (UET) de València. A les estones lliures li agrada escriure i ha publicat dos llibres de relats per a adults (D’un fil de veu i De l’arbre al pinyol) i una obra de teatre (Sense llambordes). Amb la novel·la juvenil Fotògrafa de núvols ha obtés el premi Benvingut Oliver 2018 i el Premi Samaruc 2020.
Facebook: https://www.facebook.com/annarubio.dunfildeveu