All posts by Cultura Lectura LIJ

COLONQUES, Jordi La ciutat aèria

L’onzena Edició del postgrau de la Universitat de València sobre Cultura, Lectura i Literatura Infantil i Juvenil compta amb una comunitat d’aprenentatge de molt de nivell, amb moltes ganes d’aprendre i també de participar. D’entre les tasques que duen a terme està la de l’elaboració d’una ressenya crítica. És per aquest motiu que compartim amb vosaltres algunes d’aquestes Recomanacions de lectura a la #XIDiplomaLIJ

Si voleu més informació sobre com escriure una ressenya crítica, us recomanem la lectura d’aquest post, del Blog del Departament de Filologia Catalana.

Mariló Álvarez  ressenya La ciutat aèria.

COLONQUES Jordi. La ciutat aèria, València, 2020.

Il·lustracions: Vero Navarro

Editorial: Edelvives

Col·lecció: Albades, 32

Lloc i any d’edició:

Nombre de pàgines: 144

ISBN: 978-84-140-2847-6

Jordi Colonques (Vila-real, 1976) és una de les veus imprescindibles del panorama literari valencià. En aquesta ocasió, l’autor deixa enrere el realisme brut a què ens té acostumats per endinsar-se en una història per a tots els públics que manté la càrrega reivindicativa de les seues obres per a públic adult.

Així, La ciutat aèria ens planteja un futur distòpic que, malgrat tot, no s’allunya massa de l’actualitat: ciutats contaminades i poc acollidores on les classes més pobres es veuen obligades a malviure entre carrerons i clavegueres. Però més enllà de la capa de contaminació que sura a pocs metres de l’asfalt, l’aire és net, i és ací on viuen Ekon i els falciots, un grup nòmada i rebel que ha fet dels terrats la seua llar.

Els falciots mantenen l’esperança que una societat més empàtica i lliure és possible i, per això, s’esforcen per ajudar-se els uns als altres. Així, quan una xiqueta òrfena es posa en contacte amb ells perquè l’ajuden a rescatar la seua germana, condemnada a fer treballs forçats, accepten el repte. Alliberar-la no serà gens fàcil, però si alguna cosa demostra aquesta història és que la col·laboració i la solidaritat són imprescindibles per a desbancar les injustícies socials.

Sens dubte, La ciutat aèria és una novel·la perfecta per als lectors adolescents, que se sentiran identificats amb els ideals i amb la rebel·lia d’Ekon. Al mateix temps, la lectura permet obrir debats molt interessants al voltant del futur de la nostra societat i del medi ambient.

Com citar:

Àlvarez, Mariló (2021): “Ressenya de La ciutat aèria”, Blog Diploma d’especialització en Cultura, Lectura i LIJ. Universitat de València. 21-02-2022.

Minibiografia:

Periodista i escriptora. Ha treballat al món editorial i, com a autora, s’ha especialitzat en LIJ. Ha publicat la novel·la juvenil La primera onada (Bromera, 2018) –traduïda recentment al castellà–, el recull de relats de ciència-ficció Relats d’un futur imperfecte (Edelvives, 2018) i, més recentment, la novel·la La taxidermista d’emocions (Bromera 2020), guardonada amb el Premi València Nova de Narrativa.

Twitter: @MariloAlvarez

Instagram: @la.lectora.invisible

BOLTA, Maria Jesús El cel és blau

La X Edició del postgrau de la Universitat de València sobre Cultura, Lectura i Literatura Infantil i Juvenil compta amb una comunitat d’aprenentatge de molt de nivell, amb moltes ganes d’aprendre i també de participar. D’entre les tasques que duen a terme està la de l’elaboració d’una ressenya crítica. És per aquest motiu que compartim amb vosaltres algunes d’aquestes Recomanacions de lectura a la #XDiplomaLIJ

Si voleu més informació sobre com escriure una ressenya crítica, us recomanem la lectura d’aquest post, del Blog del Departament de Filologia Catalana.

David Benavent Piera  ressenya El cel és blau.

BOLTA, Maria Jesús. El cel és blau, València, 2019.

Il·lustracions: Bartomeu Seguí

Editorial: Tàndem

Nombre de pàgines: 88 pàgines

ISBN: 9788417588342

Comencen les vacances i tothom està content, però Sebastià, un xiquet tímid i brillant estudiant, ix de l’escola mirant a dreta i esquerra, atemorit. Sols pensa a evitar creuar-se’ls, fugir del calvari que pateix dia a dia. Però hui tampoc ha tingut sort, i quan Lleonard i els bessons Barrull el tornen a trobar, a Sebastià se li glaça el cor, torna a viure el seu malson, eixe que duu ocultant als seus pares ja fa gaire temps per a no preocupar-los. 

L’escriptora Maria Jesús Bolta (Meliana, 1958) amb El cel és blau, obra guardonada amb el Premi Carmesina de la Safor 2019, parteix d’una situació angoixant d’assetjament escolar per a mostrar-nos una història en què l’aparició d’Araba, una xiqueta cega de Ghana a qui Sebastià haurà d’acompanyar durant l’estiu,  valdrà al protagonista per a canviar la seua vida descobrint amb ella el coratge, la força i la valentia que no sabia que tenia. Així s’enfrontarà als seus fantasmes i a les seues pors gràcies a l’amistat i, tal vegada, a la trobada del seu primer amor.

Una obra molt interessant per a debatre sobre aspectes universals com els abans esmentats a més de valors com la solidaritat, la justícia o la necessitat de desenvolupar l’autoestima, amb una escriptura àgil, addictiva i emocionant fins al final.

Com citar:

Benavent, David (2021): «Ressenya de El cel és blau», Blog Diploma d’especialització en Cultura, Lectura i LIJ. Universitat de València. 09-09-2021.

Minibiografia:

Mestre d’Educació Primària de la Generalitat Valenciana amb més de vint anys d’experiència en la docència. Col·laborador de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià (JQCV). Viatger compulsiu i amant del cine i la literatura.

Instagram: @dayangchi

Twitter: @SiguiendoUlises

LLOPIS, Tomàs Lluc

La X Edició del postgrau de la Universitat de València sobre Cultura, Lectura i Literatura Infantil i Juvenil compta amb una comunitat d’aprenentatge de molt de nivell, amb moltes ganes d’aprendre i també de participar. D’entre les tasques que duen a terme està la de l’elaboració d’una ressenya crítica. És per aquest motiu que compartim amb vosaltres algunes d’aquestes Recomanacions de lectura a la #XDiplomaLIJ

Si voleu més informació sobre com escriure una ressenya crítica, us recomanem la lectura d’aquest post, del Blog del Departament de Filologia Catalana.

Anna Rubio Fandos ressenya Lluc.

LLOPIS, Tomàs. Lluc, València, 2014.

Editorial: 3i4

Nombre de pàgines: 54 pàgines

ISBN: 9788475029481

Huit capítols breus i un sonet ens parlen de Lluc, un gos que ha establert una profunda complicitat amb l’home que el va adoptar, fins al punt que, en sentir-se vell i veure pròxima la mort, decideix dictar-li les seues memòries: 

“Si jo he llegit per ell els rastres d’altres bèsties deixats en els camins, en els arbres, en les plantes i en l’aire, per què ell no havia de llegir el meu llenguatge?”.

Escriptor, professor, rapsode… La trajectòria narrativa de Tomàs Llopis començà amb El rei cec (2005), un conte per a infants. Li seguí Lluc el 2006, llibre que tornaria a ser editat l’any 2014 per 3i4. 

A la coberta, un bòxer; com a títol, un nom: Lluc. Al llarg del llibre, set fotografies en blanc i negre d’un gos. Serà que el protagonista ha existit de veritat? 

En qualsevol cas, Lluc conta, en primera persona, el seu dia a dia. I que la història es vehicule des del punt de vista d’un bòxer és un dels grans encerts. Perquè l’estranyesa de Lluc davant trets humans com l’absència de cua ens mostra un món en què les persones no som al centre. I això és tot un aprenentatge. 

Un altre encert és l’ús d’un llenguatge senzill que integra el ritme àgil de l’oralitat i un to evocador –no oblidem que són unes memòries dictades–. Això sí, el sonet final té un caràcter més metafòric. Però és que aquest jo poètic i el jo narratiu que ens ha contat la història no són la mateixa entitat. Quan ho llegiu sabreu per què. 

I, potser, quan l’acabeu de llegir sentireu un nus a la gola i vos fareu mil preguntes: què passa amb la família de Lluc?, què haurà sigut del gos abandonat? I encara una pregunta més: i, ara, quin llibre em llegiré?  

Com citar:

Rubio, Anna (2021): «Ressenya de Lluc», Blog Diploma d’especialització en Cultura, Lectura i LIJ. Universitat de València. 09-09-2021.

Minibiografia:

Professora d’àmbit sociolingüístic a la Unitat Educativa Terapèutica (UET) de València. A les estones lliures li agrada escriure i ha publicat dos llibres de relats per a adults (D’un fil de veu i De l’arbre al pinyol) i una obra de teatre (Sense llambordes). Amb la novel·la juvenil Fotògrafa de núvols ha obtés el premi Benvingut Oliver 2018 i el Premi Samaruc 2020. 

Facebook: https://www.facebook.com/annarubio.dunfildeveu 

Innocenti, Roberto; Lewis, Patrick  La casa

La X Edició del postgrau de la Universitat de València sobre Cultura, Lectura i Literatura Infantil i Juvenil compta amb una comunitat d’aprenentatge de molt de nivell, amb moltes ganes d’aprendre i també de participar. D’entre les tasques que duen a terme està la de l’elaboració d’una ressenya crítica. És per aquest motiu que compartim amb vosaltres algunes d’aquestes Recomanacions de lectura a la #XDiplomaLIJ

Si voleu més informació sobre com escriure una ressenya crítica, us recomanem la lectura d’aquest post, del Blog del Departament de Filologia Catalana.

Javier Bañuls ressenya La casa.

INNOCENTI, Roberto; LEWIS, Patrick. La casa, Sevilla, 2010.

Editorial: Kalandraka

Nombre de pàgines: 68 pàgines

Dimensions: 23 x 32 cm

ISBN: 9788492608232

Roberto Innocenti (Itàlia, 1940) és reconegut com un dels més grans il·lustradors a escala internacional (Premi Hans Christian Andersen 2008). De caràcter autodidacta, va poder il·lustrar el seu primer llibre amb 39 anys. Una de les constants en les seues obres és l’interès per la història, cosa que el porta a la minuciositat en el treball gràfic, i també l’abordatge de diferents gèneres. Les seues il·lustracions són molt realistes i denoten una gran influència del pintor holandès Brueghel. Algunes de les seues obres més cèlebres són adaptacions de contes o relats com La Ventafocs, Pinotxo o El Trencanous, fet que s’entén a causa del gran poder narratiu de les seues imatges.

L’àlbum La casa (Kalandraka, 2010), il·lustrat per Roberto Innocenti i amb text de J. Patrick Lewis (Estats Units, 1942, escriptor de poesia i textos per a xiquets, guanyador de diversos premis), és un autèntic viatge pel temps, que ens permet reflexionar sobre la fràgil perdurabilitat dels llocs, les situacions i les persones, oferint pinzellades d’escenes familiars i fets històrics, i al mateix temps també constitueix un xicotet estudi de paisatgisme i arquitectura. Essencialment, el pes del llibre recau sobre les il·lustracions, que descriuen diferents situacions costumistes, envoltades en un halo nostàlgic i de vegades ombrívol, efecte aconseguit per l’ús dels colors, la narrativa o l’estació de l’any plasmada. El llibre compta amb l’atractiu de poder anar comparant successivament les il·lustracions a doble pàgina per veure quins elements han anat canviant, desaparegut o aparegut conforme la casa, el seu entorn i els seus ocupants evolucionen, i crea així un relat del canvi que convida a una reflexió constant i a una lectura visual pausada

Com citar:

Bañuls, Javier (2021): «Ressenya de La casa», Blog Diploma d’especialització en Cultura, Lectura i LIJ. Universitat de València. 09-09-2021.

Minibiografia:

Informàtic i llicenciat en Documentació. Ha treballat en la gestió de la informació en el camp informàtic i documental i, últimament, com a bibliotecari.