Una de les tasques que els alumnes del postgrau han de fer al llarg del curs és escriure una ressenya d’un llibre per a nens o joves de tria lliure.
El motiu és que un dels papers del mediador de lectura, sigui quin sigui el seu àmbit de treball, és seleccionar llibres i, arran d’aquest, ser-ne un bon aconsellador a un públic que pot ser un altre mediador o els mateixos nens i joves. Una de les eines per dur a terme aquesta recomanació és la ressenya literària, un escrit curt en què s’informa d’un llibre amb la intenció de convèncer el lector que aquella obra és per a ell.
Aquest tipus de text demana:
- analitzar,
- sintetitzar,
- avaluar i
- utilitzar les armes del llenguatge.
El ressenyador ha d’elaborar una proposta de sentit del llibre, cuidada quant a correcció conceptual i sustentada en una bona argumentació, en un text ben compost i atractiu. La correcció conceptual es produeix quan l’examen que ha fet de l’obra s’ajusta a protocols objectius d’anàlisi de relats per a infants i joves (com ara, Lluch 2009).
És a dir, es tracta d’una mirada tècnica sobre el producte.
No obstant, amb la descripció del llibre no n’hi ha prou: el ressenyador ha de pensar críticament sobre aquest i valorar-lo. Només així la ressenya aconsegueix fer la seva funció, i anar més enllà del pur resum argumental del llibre.
Pel que fa a la seva estructura, i tot i que no hi ha acords tàcits en aquest sentit i és un tipus de text més flexible que altres gèneres acadèmics, una proposta és desenvolupar-la en aquestes quatre parts (Lluch i Nicolàs 2015), per allunyar-la així d’una crítica subjectiva i poc tècnica: una consideració inicial en què es faci referència als antecedents del llibre, una part descriptiva amb esment especial als personatges del relat, una valoració personal i una conclusió en què s’aconsella la lectura del llibre.
A banda d’aquestes quatre parts, que formen el cos de la ressenya, n’hi ha una altra que sí que és fonamental que hi sigui: la fitxa tècnica. Com a informacions bàsiques, ha de contenir l’autor (i traductor, si escau), títol, any, ciutat, editorial, col·lecció i número de col·lecció, i nombre de pàgines. Al lector li ha de quedar ben clar què és el que es valora; res el pot dur a confusió.
I ja per acabar, només faltaria indicar una altra cosa que escriure una bona ressenya mereix, prèvia a agafar el llapis: conèixer bé i entendre el producte que es valora, i haver-se pogut apropiar del lèxic adequat per expressar-se, que a més, en el camp de la producció infantil i juvenil, molt diversa en tipologia de llibres i formes de lectura, té el triple vessant textual, il·lustratiu i material.
Escriure una bona ressenya, doncs, no és tasca fàcil.
Referències
Com citar:
Cortés, Rosa (2021): “Com escriure una bona ressenya de llibre infantil i juvenil”, Blog Diploma d’especialització en Cultura, Lectura i LIJ. Universitat de València. 05-02-2021.