Aquesta setena edició del Diploma ha estat molt especial, hem tingut molta sort en el nostre alumnat. Ha estat un alumnat entusiasta i també crític, amb ganes d’aprendre i amb ganes de compartir.
M’agradaria compartir hui, quan ens trobem en l’última unitat del Diploma i esteu acabant els vostres TFD, algunes de les ressenyes de LIJ d’aquesta edició que demostren que la lectura és una de les vostres prioritats i, per tant, que durant aquests mesos hem pogut gaudir de vosaltres i amb vosaltres.
1.
Autor i il·lustrador: Peter H. Reynolds (2003)
Títol: El punt
Editorial: RBA (2003)
Títol original: The dot
Traductora: Muntsa Fernández
T’imagines fins a on és capaç de portar-te una cosa tan senzilla com un punt? Per a Vashti, la protagonista d’aquest llibre, va ser tota una sorpresa. Ella està totalment convençuda que no sap dibuixar però la seua mestra, amb un toc d’humor i tendresa, li obrirà la porta al món de la creativitat i la confiança en ella mateixa.
Peter H. Reynolds és l’autor d’El punt, un meravellós àlbum il·lustrat. Al llarg de la seua trajectòria com a escriptor i il·lustrador de llibres infantils, ha demostrat una gran sensibilitat amb els infants i ha deixat palesa la importància que té l’art com a forma d’expressió. Aquest tema també el podem trobar a altres obres, com Casii El museo. Amb les seues històries, vol ajudar a que els nens i les nenes s’adonen del potencial que tenen amagat. A més, aquest llibre és un homenatge a un dels seus professors:
Dedicat al senyor Matson, el meu professor de “mates” de setè, que em va encoratjar a trobar el meu propi “punt”.
Però també a tots els docents que saben donar als seus alumnes l’espenta necessària per posar en marxa l’engranatge de la imaginació, la confiança i la superació personal.
És un text senzill amb unes il·lustracions que són el complement perfecte. L’autor juga amb les lletres majúscules per a ressaltar algunes paraules i així donar èmfasi als sentiments de la protagonista. Els dibuixos dels personatges són en blanc i negre i l’ús del color és molt encertat perquè, amb taques de diferents tonalitats (en forma de cercle, com no podia ser d’altra manera), acompanya les emocions de Vashti en cada moment de la història.
Aquest llibre el recomanaria per a infants a partir de 6 anys, però pense que els missatges i valors que transmet no tenen límit d’edat i també es poden aplicar a qualsevol disciplina, no només a l’art. Així doncs, considere que és un llibre rodó, que no pot faltar a la prestatgeria de casa ni de les escoles.
Ana Belén Gisbert, llibretera en aprenentatge continu.
2.
Títol: Més
Autor: Emily Gravet
Il·lustrador: Emily Gravett
Edició: Cruïlla, 2012
Edat: a partir de 6 anys
De nou Emily Gravett ens ha tornat a captivar amb una història tendre i divertida, per als més petits, però irònica per als adults que nit darrera nit hem d’explicar una i altra vegada la mateixa història. I és que endinsar-se en un llibre d’aquesta il·lustradora anglesa és una garantia de qualitat tècnica, d’èxit editorial i de reconeixement de la crítica.
La història s’inicia un cop en Cuallarga, un dragonet verd i tendre, ja està llest per anar a dormir i demana a la seva mare que li expliqui un conte. En concret el conte de Sant Jordi i el Drac. Aquí s’utilitza un recurs literari força freqüent, un llibre dins un llibre, i que a més quan la mare comença a narrar la història veiem que està protagonitzant per un drac vermell anomenat Cuallarga.
El petit drac mai no en té prou d’aquesta història i demana més i més repeticions. La mare esgotada i cada vegada més adormida va modificant la història, i és que els personatges també es van adormint. Tot plegat fa enfurismar un petit drac que va canviant de color.
El tractament que fa Emily Gravett de la impaciència infantil, l’enuig i l’esclat d’ira és una picada d’ull als pares i mares que de segur que han hagut d’aguantar algun d’aquestes situacions.
Pel que fa a l’ús de la paràbola del llibre dins el llibre, és potser una mica complicat per tractar-se d’un conte recomanat per infants de 3 a 7 anys, especialment perquè puguin entendre que el Drac Vermell és en realitat en Cuallarga que escola el conte.
Al final del llibre trobem una calentona sorpresa que ens fa acabar la lectura amb un generós somriure als llavis, i és que l’autora del llibre se sap tots els trucs per enganxar a lectors grans i petits fins al final.
Una bona recomanació per aquells pares i educadors que vulguin donar un gir original a la història de Sant Jordi i el Drac.
Montse Constans, llicenciada en documentació i sociologia. Actualment treballa a la Biblioteca Pública Pompeu Fabra a Mataró. @Montsellibres
3.
Títol: Les bruixes
Autor: Roald Dahl
Editorial: Barcelona, Empúries
Any: 2002
La novel·la que ens ocupa se situa dintre de les obres de l’autor que sovint s’han classificat com a ficció per a infants, com ara Matildao Charlie i la fàbrica de xocolate. L’obra narra les aventures d’un xiquet anglès de 7 anys que se n’ha d’anar a viure amb l’àvia a Noruega perquè els pares han mort en un accident de trànsit. Les il·lustracions que acompanyen les pàgines del llibre estan produïdes per Quentin Blake.
Roald Dahl (Gal·les, 1916 – Anglaterra, 1990), de pares noruecs, va estar educat durant la seua infantesa a Anglaterra a voluntat del seu pare, que va morir de pneumònia anys després que la germana morís d’apendicitis. La duresa i la crueltat que va experimentar Dahl els anys que va estar estudiant a l’escola britànica, tant per part dels companys com, sobretot, per part dels adults, es veuen reflectides en algunes de les seues novel·les destinades a infants com aquesta.
En general, els personatges adults que apareixen en l’obra són presentats com a éssers opressors i cruels amb els infants, llevat de l’àvia, dolça i tendra, que funciona com a personatge còmplice del protagonista. Els adults, i en concret les bruixes que hi apareixen, són tractats com a personatges terrorífics, però lluny de causar por en el lector, l’efecte que causa en qui llig l’obra és humorístic gràcies al mecanisme d’ironia i comicitat que empra l’autor.
En síntesi, Les bruixesés una novel·la que, en to humorístic, mostra els adults com a personatges monstruosos enfront dels infants, que són éssers innocents. Aquesta dualitat infants-adults, salvant les modificacions de la ficció, no està tan lluny de la concepció que tenen els infants sobre la manera tan complexa en què es comporten els adults, per això és una obra ideal per a connectar amb els joves lectors. En concret, la recomanaria a estudiants que es troben entre la infantesa i l’adolescència (+10 anys), moment en què l’alumnat ja està preparat per a llegir obres amb característiques temàtiques i formals més complexes.
Arantxa Genestra, graduada en Filologia Catalana (UV), màster en Professor/a d’Educació Secundària (UV), dinamitzadora lingüística (@AvivaPaterna) i professora de valencià @ginesta_en_flor). El meu blog és: http://camidevilella.blogspot.com.es/.
4.
AUTOR: Agustín Fernández Paz
TÍTOL ORIGINAL: A neve interminable
TRADUCCIÓ: Josep Franco Martínez
ANY PUBLICACIÓ: 2016
EDITORIAL: Bromera, col·lecció Espurna
Heu escoltat mai això que hi ha vegades que la realitat supera la ficció? Doncs això mateix és el que li va passar a Alba, la protagonista d’aquesta història i al seu grup de guionistes. Ells decideixen passar uns dies allunyats de tot en un hostal a l’interior de Galicia, evadir-se de tot per així centrar-se en la creació del nou guió d’una sèrie televisiva on el terror n’és el tema principal. , però, no estan sols, hi ha un seguit d’hostes que per diverses circumstàncies han acabat en aquell lloc. Una tormenta de neu farà que es queden completament aïllats i hagin de conviure entre ells i matar el temps d’alguna manera…
Aquesta novel·la escrita a la manera del Decameró, però sense deixar de desenvolupar el fil conductor principal, fa una revisió de tot l’imaginari de les històries de por, reinventa tots aquests tòpics per, després, donar una passa més enllà amb un final del tot sorprenent i reflexiu perquè, en aquesta història, res és el que sembla…
Apostar per una lectura d’Agustín Fernández Paz és sinònim d’èxit entre els més joves de la casa. Autor gallec amb obres traduïdes al castellà, català i euskera entre altres llengües, ha produït un gran nombre d’obres de literatura juvenil i ha estat guardonat en diverses vegades per aquestes. En totes les seues obres hi predomina el misteri que junt a un llenguatge planer i senzill connecta amb els joves.
Aquest llibre, encara que és el menys conegut de l’autor ja que és el més recent i últim a escriure, el recomane sobretot per a joves de 15 anys, ja que segueix l’estètica i la temàtica de la resta de les seues novel·les però ara hi ha una evolució, sobretot a l’hora de tractar el paisatge, que passa a ser-ne el protagonista també. Així, trobem el paisatge gallec: frondosos arbres, boira, pluja, neu, cases de pedra a meitat del bosc, cementiris a la vora del camí… Crea una atmosfera que ens fa creure que tot és possible, la màgia és possible i també l’existència d’altres éssers…
T’animes a endinsar-te en aquest hostal tan peculiar?
Laura Torres Pérez, llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de València. Actualment, professora de valencià en secundària i batxillerat.
Es presenta el projecte d’un espai de biblioteca al pati durant el temps de migdia d’una escola de primària que no té una biblioteca de centre. En primer lloc es revisen les eines de què disposa l’escola per promoure l’aprenentatge i l’hàbit de la lectura: pla de lectura, biblioteques d’aula, padrins lectors, punt Lecxit. Es proposa impulsar la bibliopati per oferir als nens i nenes que es queden a dinar una activitat d’oci tranquil·la i enriquidora, i alhora contribuir a crear i augmentar el gust per la lectura. La bibliopati compta amb un espai propi ben identificat i organitzat, amb equipament i material adequat i amb la lectura lliure i individual com a activitat bàsica. També es promouen lectures col·lectives en veu alta per crear vincles entre els infants més grans i els més menuts, així com programar activitats de lectura relacionades amb diversos moment de l’any. La bibliopati és una proposta de lleure que omple una franja horària que les famílies de l’escola perceben com a desaprofitada, i alhora pretén visualitzar la lectura com una opció de lleure plaent, individual o col·lectiva que, a més, pot contribuir a fer créixer l’hàbit lector dels nens i nenes de l’escola.
