Monthly Archives: febrer 2021

Faristol és una revista digital en català pertanyent a l’àmbit públic que exerceix tasques de selecció i recomanació de novetats de llibre per a nens i joves, portant més enllà dels mitjans de comunicació i l’àmbit escolar la crítica i difusió de la literatura infantil i juvenil (LIJ).

D’investigacions que valorin les maneres d’atacar el conjunt de novetats de llibre per a infants i joves, que tinguin com a objecte d’estudi la mateixa crítica literària de LIJ, no n’hi ha gaires. Climent (2016) en fa una aproximació, examinant i valorant els com i per què de Faristol, analitzant el corpus de 41 ressenyes corresponents als llibres per a lectors de 13 a 15 anys que la revista va publicar el 2015.

Primer, de cada ressenya examina el nombre de caràcters i si al·ludeix a una sèrie de dades paratextuals del llibre base (títol, autor, crític); segon, si esmenta trets del relat com l’estructura, el narrador, els personatges, l’espai i l’època, així com el perfil de l’autor, els premis i altres títols; i tercer, si s’hi recomana o no l’obra i la puntuació que se li dona. 

En comparar els aspectes comuns a totes les ressenyes, afloren diverses dades.

• En primer lloc, sobre què selecciona Faristol i, per tant, què considera important conservar:
  • el 92,68% de les obres criticades són d’autoria catalana i
  • el 57,5%, d’autoria masculina.
  • Sobre l’autor, gairebé la meitat (48,78%) indiquen el lloc i data de naixement, la forma d’escriure i d’organitzar les idees, i els premis i altres títols.

• En segon lloc, sobre qui critica, en una desigualtat que es decanta favorablement als ressenyadors homes (60,98%), els quals, alhora, es concentren en tres figures; una d’elles és el director de la revista, Joan Portell.

• En tercer lloc, sobre com valoren els crítics.
  • Per començar, la nota té a veure amb el comptatge dels caràcters de les ressenyes: com més extensa, millor puntuació (més de la meitat de les més llargues, set en total, tenen 4 estrelles).
  • A més, hi ha relació entre el sexe del crític i la nota que dona: les ressenyadores puntuen més modestament, amb 2 o 3 estrelles (81,25%), i els ressenyadors, amb valors més extrems, d’1 a 4 (el 44%).
  • Finalment, hi ha relació entre el sexe de l’autor del llibre i la nota que rep: el 34,78% dels escrits per homes obtenen 4 estrelles; dels escrits per dones, sols l’11,76% en rep 4.

• En quart lloc, sobre quins components fixos es tracten a les ressenyes:
  • els trets del relat que surten menys són l’estructura i el narrador (21,96% cada un);
  • el que més, el personatge, sigui principal (78,05%) o secundari (60,98%), amb una descripció detallada en més de la meitat de les crítiques (60,98%).

• I en cinquè lloc, sobre com el crític exerceix la persuasió, tant per si recomana el llibre directament (31,71%) com per la puntuació que li atorga, que és negativa poques vegades (reben 1 estrella el 9,76%).

Una altra classe de dades que afloren en la comparativa que fa Climent són les referents al tipus de text que Faristol produeix, i s’obtenen determinant en quin grau s’ajusten les ressenyes a una estructura i pauta temàtica estereotipades, segons un model que contindria un inici de contextualització amb els precedents del llibre; una part descriptiva, que inclouria els trets principals de l’autor, del context i de l’objecte de crítica; una valoració personal, i una conclusió en què s’aconsella o no el llibre base i s’al·ludeix a altres títols de l’autor.

En aquest sentit, les dades reflecteixen una certa llibertat, i per això Climent recomana unificar convencionalment el gènere, com també que presenti com a component fix la descripció dels personatges, majoritàriament detallada, per la seva condició indispensable per entendre tota obra literària.

Una proposta que s’emmarca en la voluntat de buscar patrons objectivitzadors que prestigiïn l’escriptura de ressenyes acostant-les a un tipus de text com més tècnic millor —allunyat de creences, d’una crítica subjectiva— i de contribuir al futur de la crítica literària com a matèria d’estudi.

Referències

Climent, Nàdia (2016). Anàlisi de les ressenyes crítiques de la revista Faristol. Universitat de València. Departament de Filologia Catalana. Treball Final de Grau.

Com citar

Cortés, Rosa (2021): “Com escriure una bona ressenya de llibre infantil i juvenil”, Blog Diploma d’especialització en Cultura, Lectura i LIJ. Universitat de València. 05-02-2021.

Una de les tasques que els alumnes del postgrau han de fer al llarg del curs és escriure una ressenya d’un llibre per a nens o joves de tria lliure.

El motiu és que un dels papers del mediador de lectura, sigui quin sigui el seu àmbit de treball, és seleccionar llibres i, arran d’aquest, ser-ne un bon aconsellador a un públic que pot ser un altre mediador o els mateixos nens i joves. Una de les eines per dur a terme aquesta recomanació és la ressenya literària, un escrit curt en què s’informa d’un llibre amb la intenció de convèncer el lector que aquella obra és per a ell. 

Aquest tipus de text demana:

• analitzar,
• sintetitzar,
• avaluar i
• utilitzar les armes del llenguatge.

El ressenyador ha d’elaborar una proposta de sentit del llibre, cuidada quant a correcció conceptual i sustentada en una bona argumentació, en un text ben compost i atractiu. La correcció conceptual es produeix quan l’examen que ha fet de l’obra s’ajusta a protocols objectius d’anàlisi de relats per a infants i joves (com ara, Lluch 2009).

És a dir, es tracta d’una mirada tècnica sobre el producte.

No obstant, amb la descripció del llibre no n’hi ha prou: el ressenyador ha de pensar críticament sobre aquest i valorar-lo. Només així la ressenya aconsegueix fer la seva funció, i anar més enllà del pur resum argumental del llibre.

Pel que fa a la seva estructura, i tot i que no hi ha acords tàcits en aquest sentit i és un tipus de text més flexible que altres gèneres acadèmics, una proposta és desenvolupar-la en aquestes quatre parts (Lluch i Nicolàs 2015), per allunyar-la així d’una crítica subjectiva i poc tècnica: una consideració inicial en què es faci referència als antecedents del llibre, una part descriptiva amb esment especial als personatges del relat, una valoració personal i una conclusió en què s’aconsella la lectura del llibre.

A banda d’aquestes quatre parts, que formen el cos de la ressenya, n’hi ha una altra que sí que és fonamental que hi sigui: la fitxa tècnica. Com a informacions bàsiques, ha de contenir l’autor (i traductor, si escau), títol, any, ciutat, editorial, col·lecció i número de col·lecció, i nombre de pàgines. Al lector li ha de quedar ben clar què és el que es valora; res el pot dur a confusió.

I ja per acabar, només faltaria indicar una altra cosa que escriure una bona ressenya mereix, prèvia a agafar el llapis: conèixer bé i entendre el producte que es valora, i haver-se pogut apropiar del lèxic adequat per expressar-se, que a més, en el camp de la producció infantil i juvenil, molt diversa en tipologia de llibres i formes de lectura, té el triple vessant textual, il·lustratiu i material. 

Escriure una bona ressenya, doncs, no és tasca fàcil.

Referències

Lluch, Gemma; Nicolás, Miquel (2015): L’escriptura acadèmica. Planificació, documentació, redacció, citació i models. Barcelona: UOC.

Lluch, Gemma (2009). “Dades per a l’anàlisi de narratives per al lector infantil i juvenil”. Caplletra 46, pàg. 121-148.

Com citar:
Cortés, Rosa (2021): “Com escriure una bona ressenya de llibre infantil i juvenil”, Blog Diploma d’especialització en Cultura, Lectura i LIJ. Universitat de València. 05-02-2021.