All posts by Cultura Lectura LIJ

El #DiplomaLIJ recomana… Fina Masgrau i Lourdes Bellver

By | blog-noticias | No Comments

Lourdes i Fina

 

Fina Masgrau i Lourdes Bellver són les creadores de la Rata Marieta.

La col·lecció protagonitzada per la Rata Marieta es va iniciar en 1990 i des d’aleshores continua amb nosaltres.

Fina Masgrau és l’autora dels textos i Lourdes Bellver, de les il·lustracions.

L’any 1992 van guanyar el Premi Serra d’Or amb Marieta i el telèfon (Tàndem). Al 2002, la col·lecció va guanyar el Premi de la Generalitat Valenciana a les Millors Il·lustracions.

En el postgrau, podem gaudir d’una entrevista amb les autores on ens conten com va nàixer el personatge i com va créixer, el procés de creació de cada nova història i, també, anècdotes amb els petits lectors i lectores.

 

Com ressenya la revista Faristol

By | blog-noticias | No Comments

WhatsApp Image 2021-02-05 at 17.57.13

Faristol és una revista digital en català pertanyent a l’àmbit públic que exerceix tasques de selecció i recomanació de novetats de llibre per a nens i joves, portant més enllà dels mitjans de comunicació i l’àmbit escolar la crítica i difusió de la literatura infantil i juvenil (LIJ).

D’investigacions que valorin les maneres d’atacar el conjunt de novetats de llibre per a infants i joves, que tinguin com a objecte d’estudi la mateixa crítica literària de LIJ, no n’hi ha gaires. Climent (2016) en fa una aproximació, examinant i valorant els com i per què de Faristol, analitzant el corpus de 41 ressenyes corresponents als llibres per a lectors de 13 a 15 anys que la revista va publicar el 2015.

Primer, de cada ressenya examina el nombre de caràcters i si al·ludeix a una sèrie de dades paratextuals del llibre base (títol, autor, crític); segon, si esmenta trets del relat com l’estructura, el narrador, els personatges, l’espai i l’època, així com el perfil de l’autor, els premis i altres títols; i tercer, si s’hi recomana o no l’obra i la puntuació que se li dona. 

En comparar els aspectes comuns a totes les ressenyes, afloren diverses dades.

  • En primer lloc, sobre què selecciona Faristol i, per tant, què considera important conservar:
    • el 92,68% de les obres criticades són d’autoria catalana i
    • el 57,5%, d’autoria masculina.
    • Sobre l’autor, gairebé la meitat (48,78%) indiquen el lloc i data de naixement, la forma d’escriure i d’organitzar les idees, i els premis i altres títols.
  • En segon lloc, sobre qui critica, en una desigualtat que es decanta favorablement als ressenyadors homes (60,98%), els quals, alhora, es concentren en tres figures; una d’elles és el director de la revista, Joan Portell.
  • En tercer lloc, sobre com valoren els crítics.
    • Per començar, la nota té a veure amb el comptatge dels caràcters de les ressenyes: com més extensa, millor puntuació (més de la meitat de les més llargues, set en total, tenen 4 estrelles).
    • A més, hi ha relació entre el sexe del crític i la nota que dona: les ressenyadores puntuen més modestament, amb 2 o 3 estrelles (81,25%), i els ressenyadors, amb valors més extrems, d’1 a 4 (el 44%).
    • Finalment, hi ha relació entre el sexe de l’autor del llibre i la nota que rep: el 34,78% dels escrits per homes obtenen 4 estrelles; dels escrits per dones, sols l’11,76% en rep 4.
  • En quart lloc, sobre quins components fixos es tracten a les ressenyes:
    • els trets del relat que surten menys són l’estructura i el narrador (21,96% cada un);
    • el que més, el personatge, sigui principal (78,05%) o secundari (60,98%), amb una descripció detallada en més de la meitat de les crítiques (60,98%).
  • I en cinquè lloc, sobre com el crític exerceix la persuasió, tant per si recomana el llibre directament (31,71%) com per la puntuació que li atorga, que és negativa poques vegades (reben 1 estrella el 9,76%).

Una altra classe de dades que afloren en la comparativa que fa Climent són les referents al tipus de text que Faristol produeix, i s’obtenen determinant en quin grau s’ajusten les ressenyes a una estructura i pauta temàtica estereotipades, segons un model que contindria un inici de contextualització amb els precedents del llibre; una part descriptiva, que inclouria els trets principals de l’autor, del context i de l’objecte de crítica; una valoració personal, i una conclusió en què s’aconsella o no el llibre base i s’al·ludeix a altres títols de l’autor.

En aquest sentit, les dades reflecteixen una certa llibertat, i per això Climent recomana unificar convencionalment el gènere, com també que presenti com a component fix la descripció dels personatges, majoritàriament detallada, per la seva condició indispensable per entendre tota obra literària.

Una proposta que s’emmarca en la voluntat de buscar patrons objectivitzadors que prestigiïn l’escriptura de ressenyes acostant-les a un tipus de text com més tècnic millor —allunyat de creences, d’una crítica subjectiva— i de contribuir al futur de la crítica literària com a matèria d’estudi.

Referències

Climent, Nàdia (2016). Anàlisi de les ressenyes crítiques de la revista Faristol. Universitat de València. Departament de Filologia Catalana. Treball Final de Grau.

Com citar

Cortés, Rosa (2021): “Com escriure una bona ressenya de llibre infantil i juvenil”, Blog Diploma d’especialització en Cultura, Lectura i LIJ. Universitat de València. 05-02-2021.

Com escriure una bona ressenya de llibre infantil i juvenil

By | blog-noticias | No Comments

3_Rosa_Cortes

Una de les tasques que els alumnes del postgrau han de fer al llarg del curs és escriure una ressenya d’un llibre per a nens o joves de tria lliure.

El motiu és que un dels papers del mediador de lectura, sigui quin sigui el seu àmbit de treball, és seleccionar llibres i, arran d’aquest, ser-ne un bon aconsellador a un públic que pot ser un altre mediador o els mateixos nens i joves. Una de les eines per dur a terme aquesta recomanació és la ressenya literària, un escrit curt en què s’informa d’un llibre amb la intenció de convèncer el lector que aquella obra és per a ell. 

Aquest tipus de text demana:

  • analitzar,
  • sintetitzar,
  • avaluar i
  • utilitzar les armes del llenguatge.

El ressenyador ha d’elaborar una proposta de sentit del llibre, cuidada quant a correcció conceptual i sustentada en una bona argumentació, en un text ben compost i atractiu. La correcció conceptual es produeix quan l’examen que ha fet de l’obra s’ajusta a protocols objectius d’anàlisi de relats per a infants i joves (com ara, Lluch 2009).

És a dir, es tracta d’una mirada tècnica sobre el producte.

No obstant, amb la descripció del llibre no n’hi ha prou: el ressenyador ha de pensar críticament sobre aquest i valorar-lo. Només així la ressenya aconsegueix fer la seva funció, i anar més enllà del pur resum argumental del llibre.

Pel que fa a la seva estructura, i tot i que no hi ha acords tàcits en aquest sentit i és un tipus de text més flexible que altres gèneres acadèmics, una proposta és desenvolupar-la en aquestes quatre parts (Lluch i Nicolàs 2015), per allunyar-la així d’una crítica subjectiva i poc tècnica: una consideració inicial en què es faci referència als antecedents del llibre, una part descriptiva amb esment especial als personatges del relat, una valoració personal i una conclusió en què s’aconsella la lectura del llibre.

A banda d’aquestes quatre parts, que formen el cos de la ressenya, n’hi ha una altra que sí que és fonamental que hi sigui: la fitxa tècnica. Com a informacions bàsiques, ha de contenir l’autor (i traductor, si escau), títol, any, ciutat, editorial, col·lecció i número de col·lecció, i nombre de pàgines. Al lector li ha de quedar ben clar què és el que es valora; res el pot dur a confusió.

I ja per acabar, només faltaria indicar una altra cosa que escriure una bona ressenya mereix, prèvia a agafar el llapis: conèixer bé i entendre el producte que es valora, i haver-se pogut apropiar del lèxic adequat per expressar-se, que a més, en el camp de la producció infantil i juvenil, molt diversa en tipologia de llibres i formes de lectura, té el triple vessant textual, il·lustratiu i material. 

Escriure una bona ressenya, doncs, no és tasca fàcil.

Referències

Lluch, Gemma; Nicolás, Miquel (2015): L’escriptura acadèmica. Planificació, documentació, redacció, citació i models. Barcelona: UOC.

Lluch, Gemma (2009). “Dades per a l’anàlisi de narratives per al lector infantil i juvenil”. Caplletra 46, pàg. 121-148.

Com citar:
Cortés, Rosa (2021): “Com escriure una bona ressenya de llibre infantil i juvenil”, Blog Diploma d’especialització en Cultura, Lectura i LIJ. Universitat de València. 05-02-2021.

CONDON, John Que venen els pirates!

By | blog-noticias | No Comments

Condon, John Que venen els pirates!

La X Edició del postgrau de la Universitat de València sobre Cultura, Lectura i Literatura Infantil i Juvenil compta amb una comunitat d’aprenentatge de molt de nivell, amb moltes ganes d’aprendre i també de participar. D’entre les tasques que duen a terme està la de l’elaboració d’una ressenya crítica. És per aquest motiu que compartim amb vosaltres algunes d’aquestes Recomanacions de lectura a la #XDiplomaLIJ

Si voleu més informació sobre com escriure una ressenya crítica, us recomanem la lectura d’aquest post, del Blog del Departament de Filologia Catalana.

Meritxell Subirana ressenya Que venen els pirates! de John Condon

Captura de Pantalla 2021-02-01 a les 2.56.43CONDON, John. Que venen els pirates! Barcelona, 2020.

Il·lustrador: Matt Hunt

Traductora: Maria Bertran

Editorial: Baula

Núm. de pàgines: 32

Dimensions: 30 x 26 cm

ISBN: 9788447940165

Si us agraden els llibres amb una història intrigant, amb tocs d’humor i amb un gir final del tot inesperat, no us perdeu Que venen els pirates!

Aquest divertit àlbum il·lustrat, on text i il·lustracions casen a la perfecció i creen un ambient humorístic i misteriós meravellós, és ideal per llegir en veu alta als infants de 3 a 6 anys. Ells empatitzaran de seguida amb el protagonista: en Tom, un nen a qui li agrada enfilar-se dalt d’un turó per vigilar si algun vaixell pirata s’acosta a la seva població. Encoratjats per l’ús d’unes lletres majúscules enormes i en negreta, els vostres fills o alumnes gaudiran d’allò més ajudant en Tom a cridar a plens pulmons: «PIRATES! QUE VENEN ELS PIRATES!» per tal d’avisar la resta de vilatans cada vegada que en Tom creu albirar un vaixell pirata apropant-se al poble.

El problema és que en Tom només fa que confondre d’altres tipus d’embarcacions amb vaixells pirates i els seus veïns, tips d’aquests continus errors i d’amagar-se per no res, cada vegada li fan menys cas, fins que acaben ignorant els seus crits d’alerta. És aleshores quan, tal com desvelen la coberta i la contracoberta, en Tom no s’equivoca i els pirates arriben de debò… Aquest clímax basardós atraparà, encara més, els infants, que frisaran per descobrir el desenllaç, que de ben segur els sorprendrà.

Aquesta obra, captivadora i entretinguda, posa en relleu, d’una manera molt subtil, la importància de no deixar-nos desanimar pels comentaris descoratjadors dels altres i d’aprendre dels nostres propis errors. A més, anima a trencar estereotips i advoca per un món cada vegada més igualitari.

Com citar:
Subirana Font, Meritxell (2021): «Ressenya de Que venen els pirates!», Blog Diploma d’especialització en Cultura, Lectura i LIJ. Universitat de València. 03-02-2021.

Minibiografia:
Traductora, correctora i assistent editorial de literatura infantil i juvenil, un món que m’apassiona i que no deixa de meravellar-me.

MeritxellSubiranatraductora 

VALLÉS, Tina; SALVADÓ, Gabriel Bocabava

By | blog-noticias | No Comments

VALLÈS, Tina (text);  SALVADÓ, Gabriel (il·lustracions) Bocabava 

Bocababa

La X Edició del postgrau de la Universitat de València sobre Cultura, Lectura i Literatura Infantil i Juvenil compta amb una comunitat d’aprenentatge de molt de nivell, amb moltes ganes d’aprendre i també de participar. D’entre les tasques que duen a terme està la de l’elaboració d’una ressenya crítica. És per aquest motiu que compartim amb vosaltres algunes d’aquestes Recomanacions de lectura a la #XDiplomaLIJ

Si voleu més informació sobre com escriure una ressenya crítica, us recomanem la lectura d’aquest post, del Blog del Departament de Filologia Catalana.

 Jordi Oviedo Seguer ressenya Bocabava, de Tina Vallès i Gabriel Salvadó

Foto_Oviedo

VALLÉS, Tina; SALVADÓ, Gabriel. Bocabava. Barcelona, 2016. 

Editorial: Fragmenta Editorial

Col·lecció: Petit Fragmenta

Volum: 7

Núm. de pàgines: 40

Dimensions i enquadernació: 28 x 24 cm. Tapa dura

ISBN: 9788415518396

La literatura infantil i juvenil pot ésser una eina per a canviar la visió d’una determinada realitat. El fet de presentar-nos aquesta realitat amb els recursos propis del llenguatge literari i amb les característiques d’un àlbum il·lustrat en el cas del llibre que ara ressenyem propicia una mirada àmplia. Si a això hi sumem un punt de vista humorístic capaç de desdramatitzar realitats complexes, sovint dures, la jugada serà perfecta. Aquesta perspectiva és una de les principals aportacions de Bocabava, un relat sobre un personatge particular ja pel nom, perquè assumeix com és i no té en compte les seues diferències amb els altres.

Tina Vallès (https://tinavalles.cat), coneguda per la novel·la traduïda i premiada La memòria de l’arbre(2017), escriu ací un relat per a infants, “el públic més exigent”, que té com a protagonista un xiquet “especial”, a qui li ocorren una sèrie d’esdeveniments “especials” per la manera com els viu. El narrador ens el descriu com un infant amb mala sort, “amb un ull distret i l’altre sorprès”, una breu caracterització clau en la història i el sentit de les il·lustracions. El personatge de Bocabava comparteix vivències amb un “mig amic” anomenat “Xarruguet”. A aquesta parella, la gent, “els altres”, els sol mirar amb una barreja de “compassió i repelús”; dues mirades estereotipades i superficials.

Malgrat tot, sense caure en el relativisme, sempre hi ha algú que mira sincerament més enllà de les visions prefabricades. Aquest és el cas del peixet “Secalló”, el peix menys valorat de la fira comarcal, si el comparem amb els bells colors dels seus companys de paradeta amb què ha topat Bocabava: Es tracta d’un animal transparent; se li veuen les espines i, en principi, no s’adiu a la norma imperant. Ara bé, aquesta qualitat del peix i la mirada mig perduda de Bocabava els convertirà en dos companys ideals a partir del moment en què entrecreuen les mirades. De fet, la imatge que il·lustra la trobada entre els dos personatges esdevé brillant per la barreja entre el detall d’allò no normatiu i l’alegria sincera que s’hi intueix entre tots dos. Les il·lustracions de Gabriel Salvadó (http://www.gabrielsalvado.com) capten els moments principals de la història, en destaquen els detalls i complementen el relat subratllant l’absència dels pares, presentant-los amb detalls que creen la imatge del tot, per exemple.

A l’escola, tothom fa burla del peix de Bocabava, excepte el professor, a qui aquell peix, com que és transparent, li sembla perfecte per a observar les característiques del cos dels peixos, en una metàfora que ens proposa la història. El poeta Mario Benedetti defensava el dret a l’alegria “com una trinxera”; aquesta alegria enèrgica empeny el protagonista i el peix en el camí de tornada a casa, una força que ha modificat fins i tot les mirades del peix i de Bocabava que ara són atentes i segures.

La literatura pot ésser un espill, que reflecteix allò que som amb totes les imperfeccions. Alhora, i aquesta és la virtut del fet literari, també pot ser transparent per tal com ens possibilita veure més enllà de la realitat o copsar la grandesa dels defectes més bells.

El llibre clou amb una guia de lectura titulada “Bocabava. Un nen sense sort, un peix sense color”, elaborada per Tina Vallès, que cerca el debat i la reflexió tot partint de l’origen rodarià de la història: poden ser amics un xiquet i un peix? Per què no?

Com citar:

Oviedo, Jordi (2021): «Ressenya de Bocabava», Blog Diploma d’especialització en Cultura, Lectura i LIJ. Universitat de València. 25-01-2021.

Minibiografia:

Doctor en Filologia Catalana. Ha treballat a l’Arxiu Personal de Vicent Andrés Estellés i ha editat diversos volums del poeta valencià. També ha exercit com a tècnic lingüístic. Actualment, és professor del Departament de Llengües a Florida Universitària.

Twitter Jordi Oviedo: @JordiOviedo80

 

 

WATANABE, Issa Migrants

By | blog-noticias | No Comments

Watanabe, Issa  Migrants 

pacc81ginas-desdebook-migrants-castellano-low-doblepacc81ginas_pacc81gina_05

La X Edició del postgrau de la Universitat de València sobre Cultura, Lectura i Literatura Infantil i Juvenil compta amb una comunitat d’aprenentatge de molt de nivell, amb moltes ganes d’aprendre i també de participar. D’entre les tasques que duen a terme està la de l’elaboració d’una ressenya crítica. És per aquest motiu que compartim amb vosaltres algunes d’aquestes Recomanacions de lectura a la #XDiplomaLIJ

Si voleu més informació sobre com escriure una ressenya crítica, us recomanem la lectura d’aquest post, del Blog del Departament de Filologia Catalana.

 Rosa Vidal ressenya Migrants, d’Issa Watanabe  

IMG_20191228_101410

 

WATANABE, Issa. Migrants. Barcelona, 2019.

Editorial: Libros del Zorro Rojo

Núm. de pàgines: 38

Dimensions i enquadernació: 23 x 23 cm. Tapa dura

ISBN:  9788494990458

Com si entréssim en una sala d’un museu, la peruana Issa Watanabe ens presenta una sèrie d’imatges que ens fan viatjar per diferents espais amb uns animals antropomòrfics que caminen i s’ajuden. Tots van vestits amb colors llampants, fins i tot la figura esquelètica que els segueix, que es converteix en una companya gairebé amable dels viatgers.

No cal explicar gaires coses, senzillament deixar-nos portar pels colors, la minuciositat amb què ha dibuixat les cares dels animals, la disposició de les escenes a doble pàgina, les simetries i, sobretot, la mirada que agermana els individus de cada una de les diferents espècies, com si es tractés d’una arca de Noè. Trobem a la contracoberta dos únics missatges textuals: una enumeració que es tanca amb la paraula silenci i una cita que diu: “Quantes fronteres s’han de travessar per arribar a casa?”. Sembla una història dramàtica i trista, però la tria dels exquisits animals lluminosos que l’artista dibuixa i munta digitalment en contrast amb el fons negre fan que l’obra sigui una porta oberta a l’esperança.

Amb el llenguatge universal de les faules, Issa Watanabe ens passeja per aquesta exposició i ens fa plantejar d’on venim, què sentim, cap on anem i, sobretot, com mirem l’altre en aquest viatge on tots som migrants. Una proposta del tot encertada que Libros del Zorro Rojo ha convertit en un àlbum il·lustrat meravellós, un referent pel que fa a la temàtica i a la tècnica expressiva.

Com citar:
Vidal, Rosa (2021): «Ressenya de Migrants», Blog Diploma d’especialització en Cultura, Lectura i LIJ. Universitat de València. 25-01-2021.

Minibiografia:

Professora de llengua catalana i literatura a secundària. Especialista en l’atenció a l’alumnat de les aules d’acollida. Assessora LIC (llengua, interculturalitat i cohesió social) del Departament d’Educació de Catalunya des del curs 2010. Formadora en temes d’acollida, lectura, escriptura i llengua oral.

Twitter @delfoix

Instagram rosa.vidal.bassa

SIERRA I FABRA, Jordi Jo

By | blog-noticias | No Comments

SIERRA I FABRA, Jordi Jo

 

La X Edició del postgrau de la Universitat de València sobre Cultura, Lectura i Literatura Infantil i Juvenil compta amb una comunitat d’aprenentatge de molt de nivell, amb moltes ganes d’aprendre i també de participar. D’entre les tasques que duen a terme està la de l’elaboració d’una ressenya crítica. És per aquest motiu que compartim amb vosaltres algunes d’aquestes Recomanacions de lectura a la #XDiplomaLIJ

Si voleu més informació sobre com escriure una ressenya crítica, us recomanem la lectura d’aquest post, del Blog del Departament de Filologia Catalana.

Núria Baixauli Bermell ressenya Jo, de Jordi Sierra i Fabra. 

fotoactual

 

SIERRA I FABRA, Jordi. Jo. València, 2010.

Editorial: Tàndem Edicions

Col·lecció: La moto, núm. 22

Núm. de pàgines: 181 pàgines.

ISBN: 9788481319019 

Jordi Sierra i Fabra és un escriptor català que ha basat bona part de la seua vida a crear literatura infantil i juvenil, tant en català com en castellà. Les seues obres han gaudit d’un gran èxit fins al punt de traspassar fronteres i traduir-se a més de 25 llengües.

En Jo, l’autor dona vida al seu alter ego, que esdevé el protagonista de tota la novel·la. Així, ens trobem davant d’una possible autobiografia del mateix Sierra i Fabra, narrada en primera persona, amb la qual cosa l’obra esdevé un reflex de la vida d’un jove apassionat per la lectura que vol convertir-se en escriptor.

Generalment, hi ha un gran recull de novel·les que prenen com a temàtica la vida dels joves, però, en aquest cas, el fet de basar-se en vivències personals del mateix autor i la mania principal del protagonista de plasmar tot allò que sent mitjançant notes, fan de l’obra una novel·la original, escrita d’una manera clara i directa, amb un to d’humor i un llenguatge proper capaç d’acostar-se als adolescents.

El llibre s’estructura en 23 capítols i comença, precisament, amb una d’aquestes notes que seran una constant al llarg de l’obra. El protagonista, Daniel, n’és el narrador i se sent rar i diferent respecte dels seus companys. Arran de la visita d’un escriptor (Jordi) a l’institut, a Daniel se li obri un nou horitzó: decideix seguir el mateix camí i dedicar-se a l’escriptura. A partir d’ací, es toparà amb la prohibició dels seus pares perquè es convertisca en escriptor, ens narrarà el despertar sexual i ens presentarà personatges que li aportaran uns grans ensenyaments que aplicarà al llarg de la vida. En definitiva, el protagonista ens explicarà les seues experiències a l’hora d’enfrontar-se a la realitat d’un adolescent de “17 anys, tres mesos i nou dies”.

Així, la finalitat de l’obra és descriure la vida d’un adolescent que busca la seua pròpia identitat perquè el lector s’hi identifique, i ho fa amb una sèrie de notes que expressen els seus sentiments, dubtes i pensaments d’una manera realista i amb un to humorístic. Es tracta d’una novel·la original i divertida que conté tots els ingredients que descriuen els problemes dels adolescents i les seues vivències i que pot agradar a pares, mares, docents, bibliotecaris i qualsevol tipus de lector.

Com citar:

Baixauli, Núria (2021): «Ressenya de Jo», Blog Diploma d’especialització en Cultura, Lectura i LIJ. Universitat de València. 26-01-2021. https://formacion.adeituv.es/DiplomaLIJ/blog/2021/01/15/1401/

Minibiografia:

Graduada en Filologia Catalana. Ha exercit d’editora, traductora i correctora. A més, s’ha format com a tècnica lingüística i ha publicat ressenyes al blog d’Afers i la revista Saó. Actualment treballa de professora de valencià per a adults en Acció Cultural del País Valencià.

UNGERER, Tomi Això i allò

By | blog-noticias | No Comments

UNGERER, Tomi  Això i allò 

 

Captura de Pantalla 2021-01-15 a les 4.03.21

 

La X Edició del postgrau de la Universitat de València sobre Cultura, Lectura i Literatura Infantil i Juvenil compta amb una comunitat d’aprenentatge de molt de nivell, amb moltes ganes d’aprendre i també de participar-hi. D’entre les tasques que duen a terme està la de l’elaboració d’una ressenya crítica. És per aquest motiu que compartim amb vosaltres algunes d’aquestes Recomanacions de lectura a la #XDiplomaLIJ

Si voleu més informació sobre com escriure una ressenya crítica, us recomanem la lectura d’aquest post, del Blog del Departament de Filologia Catalana.

Fran Martínez Carratalá ressenya  Això i allò, de Tomi Ungerer.

FOTO F.A.MARTINEZ CARRATALA

UNGERER, Tomi. Això i allò. Barcelona, 2020.

Traducció: Helena García

Editorial: Kalandraka Catalunya

Núm. de pàgines: 36 pàgines.

Dimensions i enquadernació: 20 x 27 cm. Tapa dura

ISBN: 9788418558023

Un dels autors imprescindibles per a comprendre l’evolució de la literatura infantil i juvenil (Premi Andersen 1998) és Tomi Ungerer (1931-2019). Els motius pels quals  la seua obra excedeix la categoria de clàssic es resumeixen en una trajectòria que, igual que les de Maurice Sendak o Roald Dahl, interpel·la la intel·ligència del xiquet i la irreverència de la seua naturalesa enfront de les convencions adultes. Un recorregut per la seua obra ens mostra el seu interés per la subversió dels personatges tradicionals dels relats infantils i per elevar a la categoria de protagonistes els antiherois.

Això i allò es converteix en l’obra pòstuma de l’autor i continua amb la labor editorial encomiable de Kalandraka en l’edició de les seues obres. En aquesta ocasió, ens proposa un joc de significació molt subtil amb trenta-dues imatges referides a un verb en infinitiu. Unes vegades per a delimitar un joc d’antònims (riure-plorar), falsos sinònims (veure-mirar) o en un pla simbòlic compartit (cantar-ballar). D’aquesta manera, el text i les imatges es complementen per adquirir una reconstrucció desafiant i paròdica amb molta comicitat per l’estranyament de la seua connexió. És a dir, una paròdia als llibres de primers conceptes mitjançant el sedàs de la imaginació d’un dels grans autors.

Elements suficients per a escapar de la moral asèptica mitjançant un artefacte literari perfecte per a defugir l’utilitarisme didàctic. En definitiva, un autèntic homenatge a la infància d’uns dels seus majors autors.

Com citar:

Martínez, Fran (2021): «Ressenya d’Això i allò», Blog Diploma d’especialització en Cultura, Lectura i LIJ. Universitat de València. 16-01-2021. Enllaç: https://formacion.adeituv.es/DiplomaLIJ/blog/2021/01/14/ungerer-tomi-aixo-i-allo

Minibiografia:

Mestre d’Educació Infantil, menjallibres i alumne de Doctorat en Investigació Educativa en la Universitat d’Alacant.

@FranMar85357675

Amb coneixement de causa: reflexions sobre la cultura

By | blog-noticias | No Comments
Aquesta és una nova secció que inaugurem en l’edició #XDiplomaLIJ La identifiquem amb una frase feta: “Amb coneixement de causa”.

 

 

El professor Miquel Nicolàs respondrà a quatre preguntes que ens ajuden a reflexionar sobre aquests aspectes.

1. Breument, què és la diversitat cultural?

2. Com gestionar la multiculturalitat?

3. Cultura de masses i multiculturalitat són realitats compatibles?

4. Com analitzar llibres o productes audiovisuals des d’una perspectiva multicultural?

Fundació Bromera per al Foment de la Lectura

By | blog-noticias | No Comments

Fundació Bromera

 

En aquests temps que ens ha tocat viure, també rebem bones notícies.

En aquesta desena edició #XDiplomaLIJ que començàrem ara fa més d’un mes, una part de la direcció i de la coordinació del Diploma hem tingut la sort de poder assistir a la 6a trobada de professorat de valencià Transformació digital: eina fonamental per a la innovació educativa organitzada per la Fundació Bromera, un dels nostres col·laboradors més estimats.

Amb Rosa Mengual al capdavant, i ben acompanyada per Maria Viu, Sandra Capsir i Míriam Salvador, hem pogut gaudir de ponents tan interessants com ara els docents Cristian Olivé, Enric Senabre o Lola Moreno.

Enguany la ubicació escollida ha estat el Menador Espai Cultural a la ciutat de Castelló. No obstant això, a més del públic presencial, la trobada ha comptat també amb un públic virtual que ha pogut compartir reflexions, emocions i dubtes amb els ponents a través del seu canal YouTube de la Fundació.

Les mascaretes no han sigut impediment a l’hora d’interessar-nos per les alternatives proposades per treballar l’educació literària a través de les xarxes socials o els videojocs, ni tampoc la importància del respecte i de la no-por a equivocar-se a l’aula. Tot forma part del procés d’aprenentatge i la lectura és un dels seus protagonistes.