VALLÈS, Tina (text); SALVADÓ, Gabriel (il·lustracions) Bocabava
La X Edició del postgrau de la Universitat de València sobre Cultura, Lectura i Literatura Infantil i Juvenil compta amb una comunitat d’aprenentatge de molt de nivell, amb moltes ganes d’aprendre i també de participar. D’entre les tasques que duen a terme està la de l’elaboració d’una ressenya crítica. És per aquest motiu que compartim amb vosaltres algunes d’aquestes Recomanacions de lectura a la #XDiplomaLIJ
Si voleu més informació sobre com escriure una ressenya crítica, us recomanem la lectura d’aquest post, del Blog del Departament de Filologia Catalana.
Jordi Oviedo Seguer ressenya Bocabava, de Tina Vallès i Gabriel Salvadó
VALLÉS, Tina; SALVADÓ, Gabriel. Bocabava. Barcelona, 2016.
Editorial: Fragmenta Editorial
Col·lecció: Petit Fragmenta
Volum: 7
Núm. de pàgines: 40
Dimensions i enquadernació: 28 x 24 cm. Tapa dura
ISBN: 9788415518396
La literatura infantil i juvenil pot ésser una eina per a canviar la visió d’una determinada realitat. El fet de presentar-nos aquesta realitat amb els recursos propis del llenguatge literari i amb les característiques d’un àlbum il·lustrat en el cas del llibre que ara ressenyem propicia una mirada àmplia. Si a això hi sumem un punt de vista humorístic capaç de desdramatitzar realitats complexes, sovint dures, la jugada serà perfecta. Aquesta perspectiva és una de les principals aportacions de Bocabava, un relat sobre un personatge particular ja pel nom, perquè assumeix com és i no té en compte les seues diferències amb els altres.
Tina Vallès (https://tinavalles.cat), coneguda per la novel·la traduïda i premiada La memòria de l’arbre(2017), escriu ací un relat per a infants, “el públic més exigent”, que té com a protagonista un xiquet “especial”, a qui li ocorren una sèrie d’esdeveniments “especials” per la manera com els viu. El narrador ens el descriu com un infant amb mala sort, “amb un ull distret i l’altre sorprès”, una breu caracterització clau en la història i el sentit de les il·lustracions. El personatge de Bocabava comparteix vivències amb un “mig amic” anomenat “Xarruguet”. A aquesta parella, la gent, “els altres”, els sol mirar amb una barreja de “compassió i repelús”; dues mirades estereotipades i superficials.
Malgrat tot, sense caure en el relativisme, sempre hi ha algú que mira sincerament més enllà de les visions prefabricades. Aquest és el cas del peixet “Secalló”, el peix menys valorat de la fira comarcal, si el comparem amb els bells colors dels seus companys de paradeta amb què ha topat Bocabava: Es tracta d’un animal transparent; se li veuen les espines i, en principi, no s’adiu a la norma imperant. Ara bé, aquesta qualitat del peix i la mirada mig perduda de Bocabava els convertirà en dos companys ideals a partir del moment en què entrecreuen les mirades. De fet, la imatge que il·lustra la trobada entre els dos personatges esdevé brillant per la barreja entre el detall d’allò no normatiu i l’alegria sincera que s’hi intueix entre tots dos. Les il·lustracions de Gabriel Salvadó (http://www.gabrielsalvado.com) capten els moments principals de la història, en destaquen els detalls i complementen el relat subratllant l’absència dels pares, presentant-los amb detalls que creen la imatge del tot, per exemple.
A l’escola, tothom fa burla del peix de Bocabava, excepte el professor, a qui aquell peix, com que és transparent, li sembla perfecte per a observar les característiques del cos dels peixos, en una metàfora que ens proposa la història. El poeta Mario Benedetti defensava el dret a l’alegria “com una trinxera”; aquesta alegria enèrgica empeny el protagonista i el peix en el camí de tornada a casa, una força que ha modificat fins i tot les mirades del peix i de Bocabava que ara són atentes i segures.
La literatura pot ésser un espill, que reflecteix allò que som amb totes les imperfeccions. Alhora, i aquesta és la virtut del fet literari, també pot ser transparent per tal com ens possibilita veure més enllà de la realitat o copsar la grandesa dels defectes més bells.
El llibre clou amb una guia de lectura titulada “Bocabava. Un nen sense sort, un peix sense color”, elaborada per Tina Vallès, que cerca el debat i la reflexió tot partint de l’origen rodarià de la història: poden ser amics un xiquet i un peix? Per què no?
Com citar:
Oviedo, Jordi (2021): «Ressenya de Bocabava», Blog Diploma d’especialització en Cultura, Lectura i LIJ. Universitat de València. 25-01-2021.
Minibiografia:
Doctor en Filologia Catalana. Ha treballat a l’Arxiu Personal de Vicent Andrés Estellés i ha editat diversos volums del poeta valencià. També ha exercit com a tècnic lingüístic. Actualment, és professor del Departament de Llengües a Florida Universitària.
Twitter Jordi Oviedo: @JordiOviedo80
