LecturaRecomanada

CHARLIP, Remy Afortunadament

L’onzena Edició del postgrau de la Universitat de València sobre Cultura, Lectura i Literatura Infantil i Juvenil compta amb una comunitat d’aprenentatge de molt de nivell, amb moltes ganes d’aprendre i també de participar. D’entre les tasques que duen a terme està la de l’elaboració d’una ressenya crítica. És per aquest motiu que compartim amb vosaltres algunes d’aquestes Recomanacions de lectura a la #XIDiplomaLIJ

Si voleu més informació sobre com escriure una ressenya crítica, us recomanem la lectura d’aquest post, del Blog del Departament de Filologia Catalana.

Daniel Río ressenya Afortunadament.

CHARLIP, Remy. Afortunadament, Madrid, 2017.

Traducció: Silvia Negre Mascaró

Editorial: Lata de Sal

Col·lecció: Lata de Sal Vintage

Nombre de pàgines: 41 no numerades

Dimensions: 19 x 26 cm

ISBN: 978-84-946292-3-5

Publicat originalment als Estats Units l’any 1964, Lata de Sal recupera en llengua catalana i castellana aquest àlbum il·lustrat, inèdit al nostre país.

Afortunadament ens explica un dia a la vida d’en Ned, un nen que està molt content perquè l’han convidat a una festa d’aniversari, però no té manera d’anar-hi, perquè la festa és a Florida i ell viu a Nova York. Aquest serà el primer obstacle que haurà de superar per arribar a la festa, de tota una sèrie de situacions afortunades i desafortunades que s’anirà trobant al llarg del conte.

L’àlbum s’estructura al voltant de les situacions “afortunades” (amb el text encapçalat per la paraula afortunadament, dibuixos amb colors vius i elements positius a la il·lustració i les expressions facials de l’infant), i les situacions “desafortunades” (on el text comença per la paraula desafortunadament, els dibuixos apareixen en blanc, negre i gris, i els elements dibuixats són negatius).

Aquesta dicotomia de situacions fa que l’infant entengui que per cada cosa positiva que fa avançar la història, se’n trobarà una negativa, que el protagonista haurà de resoldre. L’anticipació i la varietat de situacions surrealistes que es presenten manté l’atenció de l’infant, i fa que vulgui passar pàgina per saber què passarà després.

Tant en l’àmbit del llenguatge com de lectura d’imatges, Afortunadament és un àlbum ideal per tal que els infants d’educació infantil passin una bona estona mentre pensen a com trobar solucions als petits (o grans) problemes del dia a dia.

Com citar:

Rio Romo, Daniel (2021): “Ressenya d’Afortunadament”, Blog Diploma d’especialització en Cultura, Lectura i LIJ. Universitat de València. 28-03-2022.
Minibiografia:

Sóc bibliotecari, especialista en còmic i amant de la literatura infantil. Treballo a la sala infantil de la Biblioteca Central d’Igualada.

Twitter: @Soyyoeldanii

Instagram: @soyyoeldani

LABRADO, Víctor; URIOS, Pau El caro

L’onzena Edició del postgrau de la Universitat de València sobre Cultura, Lectura i Literatura Infantil i Juvenil compta amb una comunitat d’aprenentatge de molt de nivell, amb moltes ganes d’aprendre i també de participar. D’entre les tasques que duen a terme està la de l’elaboració d’una ressenya crítica. És per aquest motiu que compartim amb vosaltres algunes d’aquestes Recomanacions de lectura a la #XIDiplomaLIJ

Si voleu més informació sobre com escriure una ressenya crítica, us recomanem la lectura d’aquest post, del Blog del Departament de Filologia Catalana.

Juan Orozco  ressenya El caro. 

LABRADO, Víctor; URIOS, Pau. El caro, Alacant, 2013.

Editorial: Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert

Col·lecció: Aladroc, vol. 1

Lloc i any d’edició: Alacant, 2013

Descripció física: 20 p.: il·l. col.; 23 x 23 cm

ISBN: 978-8477846314

Si reunim un projecte del professor de la UA Joan Borja, la narració de Víctor Labrado i la mà de Pau Urios ha d’eixir aquesta genialitat.

El Caro és una llegenda sobre un pastor que, a causa de la seua avarícia, és castigat a perseguir amb forma de mussol el seu ramat per la resta dels dies. La combinació del text amb les il·lustracions fa que tant adults com menuts, sense adonar-se’n, s’introdueixen dins de la història. A més, s’acompanya amb un joc de cartes per reforçar el missatge i continuar amb l’aventura.

Aquest llibre forma part de la col·lecció Aladroc, dissenyada per a joves i infants, on es recullen distintes rondalles de la província d’Alacant. Per a cada un d’aquests volums han participat distints autors i il·lustradors, cosa que enriqueix així el ventall d’experiències per cada volum.

Com citar:

Orozco Mulet, Juan (2021): “Ressenya d’El Caro”. Blog Diploma d’especialització en Cultura, Lectura i LIJ. Universitat de València. 14-03-2022.

Minibiografia:

Juan Orozco Mulet, diplomat en Biblioteconomia i Documentació a la Universitat de València i màster en gestió cultural a la Universitat Oberta de Catalunya, ha col·laborat en distintes biblioteques públiques i escolars.

Facebook: juan.orozcomulet

Twitter: @Joan_Fortu

VALRIU, Caterina; GALMÉS, Toni Mare, d’on venen els infants?

L’onzena Edició del postgrau de la Universitat de València sobre Cultura, Lectura i Literatura Infantil i Juvenil compta amb una comunitat d’aprenentatge de molt de nivell, amb moltes ganes d’aprendre i també de participar. D’entre les tasques que duen a terme està la de l’elaboració d’una ressenya crítica. És per aquest motiu que compartim amb vosaltres algunes d’aquestes Recomanacions de lectura a la #XIDiplomaLIJ

Si voleu més informació sobre com escriure una ressenya crítica, us recomanem la lectura d’aquest post, del Blog del Departament de Filologia Catalana.

Catalina Navarro  ressenya Mare, d’on venen els infants?

VALRIU, Caterina; GALMÉS, Toni. Mare, d’on venen els infants?, Binissalem, 2021.

Editorial: Disset Edició

Lloc i data de publicació: Binissalem, abril del 2021

Dimensions: 26 x 26 cm

ISBN: 9788496199385

Nombre de pàgines: 36 a 4 tintes

Es tracta d’un àlbum il·lustrat on a primer cop d’ull destaquen els colors, tots ben alegres. També crida l’atenció el format del llibre, ja que és quadrat, un model no molt vist als àlbums, que solen ser rectangulars. També cal destacar que aquest àlbum ha rebut el Premi Mallorca de Literatura Infantil 2020, primer d’aquesta categoria que s’atorgava a la nostra illa, la qual cosa va fer que fos un dels llibres més venuts al darrer Sant Jordi, una gran notícia per a la literatura infantil i juvenil en català.

El conte parteix de la pregunta que fa una petita a la seva mare embarassada, assenyalant-li la panxa: “Mare, d’on venen els infants?”. A partir de la qüestió concreta la mare li va explicant, a partir de la imatge de la bola del món que tenen a casa, que als diferents llocs els infants poden venir de la terra, de la pluja, del mar… Davant aquesta resposta la nena es va posant nerviosa i li va dient a la mare que elles no són de llocs llunyans, són d’aquí; per això, al final, la mare conclou que els diferents elements, ja sigui la terra, el foc, el mar…, tots, ens donen la vida, i és aquí quan la petita posa la mà sobre la panxa de la mare i nota i sent la germaneta que és dins. Es tracta d’un conte ple de símbols i poesia, que tant es pot adreçar a petits com a grans, acompanyat d’unes il·lustracions fetes artesanalment amb aquarel·les i llapis de colors.

Com citar:

Navarro Izquierdo, Catalina (2021): “Ressenya de Mare, d’on venen els infants?”, Blog Diploma d’especialització en Cultura, Lectura i LIJ. Universitat de València. 07-03-2022.

Minibiografia:

Llibretera, amb una llibreria amb zona especialitzada en literatura infantil i juvenil, un espai que es vol continuar omplint i millorant amb títols nous i clàssics per descobrir aquest mon fantàstic. 

Facebook: https://www.facebook.com/espirafocsllibreria/

Twitter: @catiangi

Instagram: @espirafocsllibreria

COLONQUES, Jordi La ciutat aèria

L’onzena Edició del postgrau de la Universitat de València sobre Cultura, Lectura i Literatura Infantil i Juvenil compta amb una comunitat d’aprenentatge de molt de nivell, amb moltes ganes d’aprendre i també de participar. D’entre les tasques que duen a terme està la de l’elaboració d’una ressenya crítica. És per aquest motiu que compartim amb vosaltres algunes d’aquestes Recomanacions de lectura a la #XIDiplomaLIJ

Si voleu més informació sobre com escriure una ressenya crítica, us recomanem la lectura d’aquest post, del Blog del Departament de Filologia Catalana.

Mariló Álvarez  ressenya La ciutat aèria.

COLONQUES Jordi. La ciutat aèria, València, 2020.

Il·lustracions: Vero Navarro

Editorial: Edelvives

Col·lecció: Albades, 32

Lloc i any d’edició:

Nombre de pàgines: 144

ISBN: 978-84-140-2847-6

Jordi Colonques (Vila-real, 1976) és una de les veus imprescindibles del panorama literari valencià. En aquesta ocasió, l’autor deixa enrere el realisme brut a què ens té acostumats per endinsar-se en una història per a tots els públics que manté la càrrega reivindicativa de les seues obres per a públic adult.

Així, La ciutat aèria ens planteja un futur distòpic que, malgrat tot, no s’allunya massa de l’actualitat: ciutats contaminades i poc acollidores on les classes més pobres es veuen obligades a malviure entre carrerons i clavegueres. Però més enllà de la capa de contaminació que sura a pocs metres de l’asfalt, l’aire és net, i és ací on viuen Ekon i els falciots, un grup nòmada i rebel que ha fet dels terrats la seua llar.

Els falciots mantenen l’esperança que una societat més empàtica i lliure és possible i, per això, s’esforcen per ajudar-se els uns als altres. Així, quan una xiqueta òrfena es posa en contacte amb ells perquè l’ajuden a rescatar la seua germana, condemnada a fer treballs forçats, accepten el repte. Alliberar-la no serà gens fàcil, però si alguna cosa demostra aquesta història és que la col·laboració i la solidaritat són imprescindibles per a desbancar les injustícies socials.

Sens dubte, La ciutat aèria és una novel·la perfecta per als lectors adolescents, que se sentiran identificats amb els ideals i amb la rebel·lia d’Ekon. Al mateix temps, la lectura permet obrir debats molt interessants al voltant del futur de la nostra societat i del medi ambient.

Com citar:

Àlvarez, Mariló (2021): “Ressenya de La ciutat aèria”, Blog Diploma d’especialització en Cultura, Lectura i LIJ. Universitat de València. 21-02-2022.

Minibiografia:

Periodista i escriptora. Ha treballat al món editorial i, com a autora, s’ha especialitzat en LIJ. Ha publicat la novel·la juvenil La primera onada (Bromera, 2018) –traduïda recentment al castellà–, el recull de relats de ciència-ficció Relats d’un futur imperfecte (Edelvives, 2018) i, més recentment, la novel·la La taxidermista d’emocions (Bromera 2020), guardonada amb el Premi València Nova de Narrativa.

Twitter: @MariloAlvarez

Instagram: @la.lectora.invisible

BOLTA, Maria Jesús El cel és blau

La X Edició del postgrau de la Universitat de València sobre Cultura, Lectura i Literatura Infantil i Juvenil compta amb una comunitat d’aprenentatge de molt de nivell, amb moltes ganes d’aprendre i també de participar. D’entre les tasques que duen a terme està la de l’elaboració d’una ressenya crítica. És per aquest motiu que compartim amb vosaltres algunes d’aquestes Recomanacions de lectura a la #XDiplomaLIJ

Si voleu més informació sobre com escriure una ressenya crítica, us recomanem la lectura d’aquest post, del Blog del Departament de Filologia Catalana.

David Benavent Piera  ressenya El cel és blau.

BOLTA, Maria Jesús. El cel és blau, València, 2019.

Il·lustracions: Bartomeu Seguí

Editorial: Tàndem

Nombre de pàgines: 88 pàgines

ISBN: 9788417588342

Comencen les vacances i tothom està content, però Sebastià, un xiquet tímid i brillant estudiant, ix de l’escola mirant a dreta i esquerra, atemorit. Sols pensa a evitar creuar-se’ls, fugir del calvari que pateix dia a dia. Però hui tampoc ha tingut sort, i quan Lleonard i els bessons Barrull el tornen a trobar, a Sebastià se li glaça el cor, torna a viure el seu malson, eixe que duu ocultant als seus pares ja fa gaire temps per a no preocupar-los. 

L’escriptora Maria Jesús Bolta (Meliana, 1958) amb El cel és blau, obra guardonada amb el Premi Carmesina de la Safor 2019, parteix d’una situació angoixant d’assetjament escolar per a mostrar-nos una història en què l’aparició d’Araba, una xiqueta cega de Ghana a qui Sebastià haurà d’acompanyar durant l’estiu,  valdrà al protagonista per a canviar la seua vida descobrint amb ella el coratge, la força i la valentia que no sabia que tenia. Així s’enfrontarà als seus fantasmes i a les seues pors gràcies a l’amistat i, tal vegada, a la trobada del seu primer amor.

Una obra molt interessant per a debatre sobre aspectes universals com els abans esmentats a més de valors com la solidaritat, la justícia o la necessitat de desenvolupar l’autoestima, amb una escriptura àgil, addictiva i emocionant fins al final.

Com citar:

Benavent, David (2021): «Ressenya de El cel és blau», Blog Diploma d’especialització en Cultura, Lectura i LIJ. Universitat de València. 09-09-2021.

Minibiografia:

Mestre d’Educació Primària de la Generalitat Valenciana amb més de vint anys d’experiència en la docència. Col·laborador de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià (JQCV). Viatger compulsiu i amant del cine i la literatura.

Instagram: @dayangchi

Twitter: @SiguiendoUlises

LLOPIS, Tomàs Lluc

La X Edició del postgrau de la Universitat de València sobre Cultura, Lectura i Literatura Infantil i Juvenil compta amb una comunitat d’aprenentatge de molt de nivell, amb moltes ganes d’aprendre i també de participar. D’entre les tasques que duen a terme està la de l’elaboració d’una ressenya crítica. És per aquest motiu que compartim amb vosaltres algunes d’aquestes Recomanacions de lectura a la #XDiplomaLIJ

Si voleu més informació sobre com escriure una ressenya crítica, us recomanem la lectura d’aquest post, del Blog del Departament de Filologia Catalana.

Anna Rubio Fandos ressenya Lluc.

LLOPIS, Tomàs. Lluc, València, 2014.

Editorial: 3i4

Nombre de pàgines: 54 pàgines

ISBN: 9788475029481

Huit capítols breus i un sonet ens parlen de Lluc, un gos que ha establert una profunda complicitat amb l’home que el va adoptar, fins al punt que, en sentir-se vell i veure pròxima la mort, decideix dictar-li les seues memòries: 

“Si jo he llegit per ell els rastres d’altres bèsties deixats en els camins, en els arbres, en les plantes i en l’aire, per què ell no havia de llegir el meu llenguatge?”.

Escriptor, professor, rapsode… La trajectòria narrativa de Tomàs Llopis començà amb El rei cec (2005), un conte per a infants. Li seguí Lluc el 2006, llibre que tornaria a ser editat l’any 2014 per 3i4. 

A la coberta, un bòxer; com a títol, un nom: Lluc. Al llarg del llibre, set fotografies en blanc i negre d’un gos. Serà que el protagonista ha existit de veritat? 

En qualsevol cas, Lluc conta, en primera persona, el seu dia a dia. I que la història es vehicule des del punt de vista d’un bòxer és un dels grans encerts. Perquè l’estranyesa de Lluc davant trets humans com l’absència de cua ens mostra un món en què les persones no som al centre. I això és tot un aprenentatge. 

Un altre encert és l’ús d’un llenguatge senzill que integra el ritme àgil de l’oralitat i un to evocador –no oblidem que són unes memòries dictades–. Això sí, el sonet final té un caràcter més metafòric. Però és que aquest jo poètic i el jo narratiu que ens ha contat la història no són la mateixa entitat. Quan ho llegiu sabreu per què. 

I, potser, quan l’acabeu de llegir sentireu un nus a la gola i vos fareu mil preguntes: què passa amb la família de Lluc?, què haurà sigut del gos abandonat? I encara una pregunta més: i, ara, quin llibre em llegiré?  

Com citar:

Rubio, Anna (2021): «Ressenya de Lluc», Blog Diploma d’especialització en Cultura, Lectura i LIJ. Universitat de València. 09-09-2021.

Minibiografia:

Professora d’àmbit sociolingüístic a la Unitat Educativa Terapèutica (UET) de València. A les estones lliures li agrada escriure i ha publicat dos llibres de relats per a adults (D’un fil de veu i De l’arbre al pinyol) i una obra de teatre (Sense llambordes). Amb la novel·la juvenil Fotògrafa de núvols ha obtés el premi Benvingut Oliver 2018 i el Premi Samaruc 2020. 

Facebook: https://www.facebook.com/annarubio.dunfildeveu 

Innocenti, Roberto; Lewis, Patrick  La casa

La X Edició del postgrau de la Universitat de València sobre Cultura, Lectura i Literatura Infantil i Juvenil compta amb una comunitat d’aprenentatge de molt de nivell, amb moltes ganes d’aprendre i també de participar. D’entre les tasques que duen a terme està la de l’elaboració d’una ressenya crítica. És per aquest motiu que compartim amb vosaltres algunes d’aquestes Recomanacions de lectura a la #XDiplomaLIJ

Si voleu més informació sobre com escriure una ressenya crítica, us recomanem la lectura d’aquest post, del Blog del Departament de Filologia Catalana.

Javier Bañuls ressenya La casa.

INNOCENTI, Roberto; LEWIS, Patrick. La casa, Sevilla, 2010.

Editorial: Kalandraka

Nombre de pàgines: 68 pàgines

Dimensions: 23 x 32 cm

ISBN: 9788492608232

Roberto Innocenti (Itàlia, 1940) és reconegut com un dels més grans il·lustradors a escala internacional (Premi Hans Christian Andersen 2008). De caràcter autodidacta, va poder il·lustrar el seu primer llibre amb 39 anys. Una de les constants en les seues obres és l’interès per la història, cosa que el porta a la minuciositat en el treball gràfic, i també l’abordatge de diferents gèneres. Les seues il·lustracions són molt realistes i denoten una gran influència del pintor holandès Brueghel. Algunes de les seues obres més cèlebres són adaptacions de contes o relats com La Ventafocs, Pinotxo o El Trencanous, fet que s’entén a causa del gran poder narratiu de les seues imatges.

L’àlbum La casa (Kalandraka, 2010), il·lustrat per Roberto Innocenti i amb text de J. Patrick Lewis (Estats Units, 1942, escriptor de poesia i textos per a xiquets, guanyador de diversos premis), és un autèntic viatge pel temps, que ens permet reflexionar sobre la fràgil perdurabilitat dels llocs, les situacions i les persones, oferint pinzellades d’escenes familiars i fets històrics, i al mateix temps també constitueix un xicotet estudi de paisatgisme i arquitectura. Essencialment, el pes del llibre recau sobre les il·lustracions, que descriuen diferents situacions costumistes, envoltades en un halo nostàlgic i de vegades ombrívol, efecte aconseguit per l’ús dels colors, la narrativa o l’estació de l’any plasmada. El llibre compta amb l’atractiu de poder anar comparant successivament les il·lustracions a doble pàgina per veure quins elements han anat canviant, desaparegut o aparegut conforme la casa, el seu entorn i els seus ocupants evolucionen, i crea així un relat del canvi que convida a una reflexió constant i a una lectura visual pausada

Com citar:

Bañuls, Javier (2021): «Ressenya de La casa», Blog Diploma d’especialització en Cultura, Lectura i LIJ. Universitat de València. 09-09-2021.

Minibiografia:

Informàtic i llicenciat en Documentació. Ha treballat en la gestió de la informació en el camp informàtic i documental i, últimament, com a bibliotecari.

SMY, Pam Thornhill. Orfenat de noies

La X Edició del postgrau de la Universitat de València sobre Cultura, Lectura i Literatura Infantil i Juvenil compta amb una comunitat d’aprenentatge de molt de nivell, amb moltes ganes d’aprendre i també de participar. D’entre les tasques que duen a terme està la de l’elaboració d’una ressenya crítica. És per aquest motiu que compartim amb vosaltres algunes d’aquestes Recomanacions de lectura a la #XDiplomaLIJ

Si voleu més informació sobre com escriure una ressenya crítica, us recomanem la lectura d’aquest post, del Blog del Departament de Filologia Catalana.

Samuel Fenollosa ressenya Thornill. Orfenat de noies.

SMY, Pam. Thornill. Orfenat de noies, Barcelona, 2017.

Editorial: Blackie Books

Nombre de pàgines: 544 pàgines

Dimensions: 14 x 21 cm

ISBN: 9788417552534

Quan fem una ullada als llibres de la secció juvenil de la llibreria, el més normal és que ens trobem llibres d’aventures, escrits en prosa i amb dibuixos que acompanyen el text. D’aquesta categoria, hi ha llibres molt elogiables, per descomptat, però quan et trobes un llibre que trenca els esquemes i les tipologies habituals, et crea la necessitat d’endinsar-t’hi. Thornhill és un d’eixos llibres de què parle. Quan el veus, fosc, amb un aspecte tenebrós, et crida l’atenció i desitges agafar-lo i veure què ocorre al llarg d’eixes pàgines en blanc i negre.

A l’interior del llibre ens trobem una història de por per a xiquetes i xiquets que ens situa en el vell Thornhill, un orfenat per a noies abandonat des de l’any 1982. La història es divideix en dues línies temporals i, d’una manera innovadora, en dues estratègies narratives. Per una banda tenim el passat, amb les pàgines del diari de la Mary, una de les últimes noies que visqueren a l’orfenat. Per l’altra banda tenim la història de l’Ella, que ens situa en el present, i s’explica mitjançant dibuixos en blanc i negre fets per la mateixa Pam Smy.

A mesura que avancem en la lectura, les dues trames avancen i s’entrellacen mentre ens van situant en l’ambient fantasmagòric que hi ha en aquell orfenat. Tot plegat provoca que ens trobem amb una fantàstica història de tenebres que no pot deixar indiferent ningú. Crec que Thornhill és un llibre molt recomanable per als nostres joves, ja que els farà viure la lectura d’una manera una mica diferent, però molt interessant.

Com citar:

Fenollosa, Samuel (2021): «Ressenya de Thornill.Orfenat de noies», Blog Diploma d’especialització en Cultura, Lectura i LIJ. Universitat de València. 09-09-2021.

Minibiografia:

Filòleg català i apassionat dels llibres i tot el seu procés editorial i de producció. Formant-me en l’especialització de l’edició.

Twitter i Instagram: @samuelfenollosa

Bayarri, Jordi Col·lecció Científics

La X Edició del postgrau de la Universitat de València sobre Cultura, Lectura i Literatura Infantil i Juvenil compta amb una comunitat d’aprenentatge de molt de nivell, amb moltes ganes d’aprendre i també de participar. D’entre les tasques que duen a terme està la de l’elaboració d’una ressenya crítica. És per aquest motiu que compartim amb vosaltres algunes d’aquestes Recomanacions de lectura a la #XDiplomaLIJ

Si voleu més informació sobre com escriure una ressenya crítica, us recomanem la lectura d’aquest post, del Blog del Departament de Filologia Catalana.

Pedro F. Medina ressenya la Col·lecció Científics de Jordi Bayarri

BAYARRI, Jordi. Col·lecció Científics. 

Títols:
Darwin, la evolución de la teoría (2012)
Galileo, el mensajero de las estrellas (2013)
Newton, la gravedad en acción (2014)
Marie Curie, la actividad del radio (2014)
Ramón y Cajal, una vida al microscopio (2015)
Aristóteles, el deseo de saber (2017)
Hipatia, la verdad en las matemáticas (2018)
Einstein, el salto cuántico (2019)
Ada Lovelace, la encantadora de números (2019)
Pasteur, la revolución microbiana (2020)
Gènere: Còmic
Editorial: Autoedició

Jordi Bayarri (Alboraia, 1972) és un prolífic autor que encara dedicar-se al gènere de la fantasia publica des del 2012 la Col·lecció Científics, una obra dirigida a la infància amb una premissa senzilla: còmics que narren els assoliments d’un científic o científica il·lustre.

Els seus deu volums funcionen de manera excel·lent per separat, però en conjunt són una meravellosa recopilació d’enginy humà. Darwin, Einstein, Ada Lovelace, Pasteur, Marie Curie, Galileu, Newton, Ramón y Cajal, Hipàtia i Aristòtil formen la cuidada selecció de figures universals, com ho demostren les seues traduccions al basc, català, anglés, francés, rus, mongol, polonés i turc… una gran proesa per a una edició independent finançada a través de campanyes de micromecenatge.

Cada àlbum presenta 48 pàgines en format apaïsat, amb cobertes en cartoné i conformat per una historieta a tot color amb la vida i obra del seu protagonista. Encara que està principalment enfocada a les troballes científiques, inclou escenes banals que humanitzen aquestes figures, amb les seues inquietuds i dubtes però també amb perseverança i amor per la ciència.

El traç és senzill, rematat amb un color funcional: el seu autèntic valor resideix en la facilitat de lectura, la fluïdesa de la narració i uns textos exquisidament situats. Qualsevol lector que s’acoste per primera vegada a un còmic trobarà un gran company didàctic, i els docents podran guiar-se per un quadern annex per a orientar-los en el seu ús a les aules.

Com citar:
Medina, Pedro F. (2021): «Ressenya de la Col·lecció Científics», Blog Diploma d’especialització en Cultura, Lectura i LIJ. Universitat de València. 01-03-2021.

Minibiografia:
Editor cap, responsable de llicències i xarxes socials de Fandogamia Editorial (@Fandogamia), vocal a l’AEPV (Associació d’Editors del País Valencià) i periodista amb una faceta gens oculta de showman.

Twitter: @Studio_Kat

Cardon, Laurent La unió fa la força. Una història de gallines

La X Edició del postgrau de la Universitat de València sobre Cultura, Lectura i Literatura Infantil i Juvenil compta amb una comunitat d’aprenentatge de molt de nivell, amb moltes ganes d’aprendre i també de participar. D’entre les tasques que duen a terme està la de l’elaboració d’una ressenya crítica. És per aquest motiu que compartim amb vosaltres algunes d’aquestes Recomanacions de lectura a la #XDiplomaLIJ

Si voleu més informació sobre com escriure una ressenya crítica, us recomanem la lectura d’aquest post, del Blog del Departament de Filologia Catalana.

Josep Castelló ressenya La unió fa la força. Una història de gallines de Laurent Cardon.

CARDON, Laurent. La unió fa la força. Una història de gallines, Barcelona, 2017.

Editorial: Tramuntana

Nombre de pàgines: 47 no numerades

Dimensions: 35 x 26

ISBN:  9788416578658

En un galliner la normalitat es veu trencada per la desaparició de dues gallines. Això fa que els habitants del lloc es decideixin a ajuntar les forces i actuar unides per a fer front al succés.

Hi conviuen tres tipus de gallines, les blanques, les negres i les pèl-roges, com tants tipus de persones hi ha a la nostra societat.

Es mostren en el text i les il·lustracions els valors de cooperació, solidaritat i unió. També les qüestions de solucionar conflictes, reunir-se, opinar, arribar a un consens, votar l’acceptació de les decisions. Així mateix, es considera la igualtat dels rols masculí i femení.

El llibre té un format rectangular de grans dimensions i l’autor aprofita els fulls dobles per estendre les seues il·lustracions. Aquestes sempre van en perspectiva cap a la part inferior d’un dels costats, ja siga el dret o l’esquerre, on se situen els personatges o les accions que vol destacar. Les gallines i els pollastres fan moviments i actituds que s’assemblen als humans.

El text és d’una tipografia senzilla, ampul·losa i clara, que engrandeix les paraules i frases importants, per donar-les èmfasi. El llenguatge escrit recolza les imatges i és molt breu i precís, ja que va destinat a infants de 0 a 5 anys.

L’autor és un dibuixant francés que ara viu al Brasil, on ha guanyat el Premi Nacional del Llibre Infantil i Juvenil. Té més de 40 llibres per a infants publicats i a l’estat espanyol aquest és el primer, que també ha publicat a altres països europeus.

Com citar:
Castelló, Josep (2021): «Ressenya de La unió fa la força. Una història de gallines», Blog Diploma d’especialització en Cultura, Lectura i LIJ. Universitat de València. 01-03-2021.

Minibiografia:
Fa poc que treballe com a bibliotecari en la Biblioteca Pública de Xàbia, però abans vaig exercir com a arqueòleg. Ara, mentre catalogue estic aprofundint en el món dels llibres, dels lectors i dels escriptors, un món fascinant.

Facebook: www.facebook.com/josep.castello.3/